La proposta fiscal esbossada fins ara pel president de l'Executiu, Mariano Rajoy, es limita a elevar significativament els mínims personals per fills i per la cura de majors o dependents, és a dir, la part de renda dels contribuents que no tributa, que pot ampliar a les despeses en sanitat o en educació.
Està ara per veure com es concreten aquestes intencions a la butxaca de les famílies. El Consell de Ministres analitzarà el 14 de març l'informe elaborat pels experts sobre la reforma fiscal que s'aprovarà al juny per entrar en vigor el 2015, any d'eleccions generals, segons planeja el Govern. L'impacte econòmic de la desgravació sanitària per a les arques de l'Estat serà un dels grans esculls d'una mesura que sí que han introduït Balears, Cantàbria i Aragó, ja que l'Executiu està obligat a rebaixar la despesa pública en 7.000 milions d'euros aquest any per complir amb l'objectiu de dèficit del 5,8 per cent. Tenint en compte el que ha passat entre 1990 i 1998, quan es va introduir una desgravació del 15 per cent de totes les despeses sanitàries del contribuent, l'import de les deduccions es podria multiplicar per quatre. Durant aquest període, el nombre de contribuents privats que sol·licitar deduccions relacionades amb despeses per malaltia es va incrementar des dels 2.400.000-7.100.000 de contribuents, mentre que la quantitat deduïda va pujar de 173,5 milions d' euros a principis dels noranta a 656.500.000 d'euros el 1998, segons dades de l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS).
A la vista del fort impacte en la recaptació, el Govern presidit llavors per Aznar va eliminar les deduccions però va introduir nous avantatges per a la contractació d'assegurances mèdiques col·lectives per part de les empreses, de manera que es va desplaçar la demanda d'assegurances dels particulars a l'assegurança col·lectiva. Precisament ara es va a desfer el camí, ja que l'Executiu va acordar al desembre eliminar els avantatges fiscals que empreses i treballadors gaudeixen per les assegurances de salut col·lectives. Aquesta mesura, que obliga a cotitzar a la Seguretat Social per les assegurances de salut col·lectives, elevarà els costos laborals de les empreses en 142 euros a l'any per treballador i per als empleats suposarà una aportació addicional de 30 euros, segons va avançar elEconomista Sanitat.
El IDIS aposta per una via intermèdia en la proposta que ha remès al Govern. L'associació que agrupa les principals empreses del sector assegurador planteja "salvaguardar la deducció que gaudeixen les empreses en l'actualitat en la contractació d' assegurances col·lectives i incentivar als contribuents amb rendes baixes que subscriuen una pòlissa individual d'assegurances de salut i assistència sanitària" segons explica el seu secretari general, Juan Abarca. Aquesta associació ja va mantenir una reunió amb Montoro al setembre, on va presentar la seva proposta de desgravació fiscal a les rendes inferiors a 30.000 euros a l'any en les assegurances mèdiques i que suposen prop del 30 per cent del total d'asseguradors. Abarca considera que començar per les assegurances és una forma de controlar millor l'abast de la deducció i subratlla, en qualsevol cas, que l'assegurança medica és un "copagament voluntari que assumeix el particular i que estalvia al Sistema Nacional de Salut".
El que està pendent de confirmar és si la pèrdua en la recaptació per les rebaixes tributàries que s'inclouran en la reforma fiscal es compensen, com preveu l'Executiu, gràcies al creixement de l'economia i l'ampliació del nombre de contribuents.
El IDIS creu que sí i calcula que un incentiu fiscal del 15 per cent sobre el cost d'una prima individual de salut podria suposar per al sector assegurador un creixement del nombre d'assegurats que se situaria entre el 5 per cent i el 15 per cent. Aquest increment d'activitat es traduiria en més ocupació 5653 nous llocs, segons calcula l'IDIS - i un estalvi de recursos en la sanitat pública. L'impacte sobre la recaptació oscil·laria entre els 155 i 200 milions d'euros, que es reduiria a 129 milions pels seus efectes positius sobre l'ocupació i la tributació , sense comptar la reducció de la despesa pública en sanitat , mentre que l'estalvi per a una família mitjana de tres integrants ascendiria a 310 euros anuals .
Despesa en salut de les famílies.
Les famílies espanyoles van gastar en salut 16.229.000 d'euros el 2012, segons l'última dada de l'Enquesta de Pressupostos Familiars, 447 milions d' euros més que l'any anterior, tot i que encara per sota dels 17.138.000 desemborsats el 2008. Les dades de 2012 inclouen només de forma parcial l'impacte que ha tingut la pujada del copagament.
Balears, Cantàbria i Aragó ja han tornat a implantar aquesta deducció en les assegurances de salut.
