viernes, 28 de marzo de 2014

El BCE podrà iniciar la liquidació d'un banc sense el consentiment del seu país


El mecanisme de resolució ha de decidir també sobre ajudes a petites entitats.

El Banc Central Europeu (BCE) pot iniciar el procés de liquidació d'un banc sense el consentiment del Govern on residència seva seu i, fins i tot, amb l'opinió contrària del mecanisme únic de resolució bancària (MUR). En el disseny del sistema de liquidació es preveu que treballi braç a braç amb l'organisme dirigit per Mario Draghi, que és el que disposarà de la informació del dia a dia de l'entitat " per tenir el doble de revisió" de la seva situació i " evitar conflictes d'interès " derivats de la tasca supervisora ​​, van indicar ahir fonts del Ministeri d'Economia. Però si hi ha discrepància, qualsevol pot donar-li al botó i en poc més de dos dies el BCE o la Junta única de resolució elaboraran i elevaran la seva proposta de salvament o tancament del banc insolvent a la Comissió Europea, que ha d'evacuar la consulta dins el termini.

La pressió d'alguns països, especialment Alemanya, per reservar-se un dret de veto ha estat fulminat, fins i tot al si del sistema de liquidació. El seu comitè executiu l'integren quatre vocals independents, un director general, un representant del país on del banc afectat i d'aquells altres on radiqui filials. Es reserva butaca al BCE i la Comissió Europea en qualitat d'observadors. La regla és prendre postures per consens, però, en la seva absència, la batuta quedaria en mans exclusivament dels independents.

El mecanisme afecta les quantitats que supervisarà el BCE: 130 bancs europeus amb més de 30.000 milions en actius, que en el cas espanyol són la pràctica totalitat, llevat de les rurals i alguna altra entitat minúscula. No obstant això, també tindrà l'última paraula quan una entitat petita necessiti ajuda sobre el rescat que proposi el supervisor nacional que la vigila.

El sistema comptarà amb una guardiola de 55.000 milions, aportats pels bancs, per finançar les liquidacions. La seva posada en marxa arrenca el 2016 amb ingressos progressius: el primer exercici comptarà amb el 40 % dels recursos, al qual s'afegirà un altre 20% el segon i un 10% anual en els següents fins a 2023. Mentre es completa, funcionarà al costat dels fons nacionals.

Si es declaren problemes aquest any o el 2015, s'aplicaria el mateix sistema actual, que obliga a utilitzar recursos nacionals o, en última instància, sol·licitar a Europa, com va fer Espanya fa dos anys.

En el període transitori mentre es completa la guardiola comuna, el primer trencament en cas de rescats el finançaran els fons nacionals i si el forat excedeix la seva capacitat d'assistència, el país podrà recórrer al receptori europeu. En cas d'esgotar aquest esglaó, el Govern fixarà derrames als seus bancs o sol·licitarà suport a altres països, amb compromís de devolució amb noves aportacions futures de les entitats financeres.

Utilitzar el fons és l'última instància. Abans hauran de contribuir al rescat dels accionistes i creditors, amb lleves en les seves inversions, a l'estil de les practicades a Espanya amb els canvis de preferents, i, fins i tot els dipòsits no garantits, superiors a 100.000 euros.

El risc de les entitats encareix la seva contribució al fons europeu.
A la banca espanyola li toca sufragar entre el 10 i 15 per cent del fons de liquidació - de 5500-8250 milions - i nodrir alhora al Fons de Garantia per assegurar els estalvis dels clients. Segons el Ministeri d'Economia, l'esforç per a la indústria serà similar a l'actual tot i que es repartirà a partir de 2016 entre ambdós instruments.
Però canvien les regles i alguns poden acabar pagant més o menys. Avui han d'aportar el 3 per mil dels seus dipòsits. La fórmula futura es calcularà amb els dipòsits, els passius i el risc de l'entitat.

Informació: El Economista