La
reforma que prepara Hisenda portarà canvis per a l'estalvi i convé esperar
abans de decidir.
La inversió ha estat sotmesa en els últims anys a una autèntica muntanya russa, no només per la intensitat dels vaivens dels mercats, sinó pels freqüents canvis en la fiscalitat. A l'hora de planificar l'estalvi i de triar un producte d'inversió, l'elecció de la fórmula adequada no passa només per les expectatives de rendibilitat i el càlcul dels riscos que es poden assumir, sinó també per l'estimació de l'impacte fiscal que haurà descomptat sobre els guanys.
La inversió ha estat sotmesa en els últims anys a una autèntica muntanya russa, no només per la intensitat dels vaivens dels mercats, sinó pels freqüents canvis en la fiscalitat. A l'hora de planificar l'estalvi i de triar un producte d'inversió, l'elecció de la fórmula adequada no passa només per les expectatives de rendibilitat i el càlcul dels riscos que es poden assumir, sinó també per l'estimació de l'impacte fiscal que haurà descomptat sobre els guanys.
La primera pujada d'impostos per a l'estalvi va entrar en vigor en l'exercici de 2010, quan el llavors Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar el tipus únic del 18% per les plusvàlues i el va elevar al 19 % per als primers 6.000 euros i al 21 % per al que excedís d'aquesta quantia. El 2012, ja amb el Govern de Mariano Rajoy, va venir un nou canvi, pel qual es van establir tres trams amb caràcter general per als guanys patrimonials i els rendiments del capital: un gravamen del 21 % per als primers 6.000 euros, del 25% fins als 18.000 següents, i del 27% per al qual excedís de 24.000 euros.
I el 2013 es va establir una nova volta de rosca, per la qual es va fixar una fiscalitat diferent en funció del temps en què s'hagi generat la plusvàlua. Si es va obtenir a més d'un any, s'aplica el barem entre el 21 % i el 27%, segons la quantia, però si es va obtenir en menys d'un any, el gravamen és el marginal del contribuent, que també va patir forts augments, fins a arribar al 52% màxim a Madrid o el 56% en Catalunya.
El Govern prepara ara una reforma integral de l'IRPF, que anunciarà en les setmanes vinents, que sens dubte incidirà en la fiscalitat de l'estalvi i en la qual caldrà veure en quina mesura la tesi de l'incentiu fiscal al consum en una economia en feble recuperació conviurà amb l'incentiu fiscal a l'estalvi.
L'objectiu és recuperar al màxim grau possible la situació prèvia a 2012, ja que de fet aquests canvis es van plantejar com una modificació transitòria que hauria d'haver durat dos exercicis. La incertesa sobre quins seran els propers canvis és gran i la prudència aconsella no prendre decisions d'inversió o venda fins a conèixer les novetats.
Plans de pensions. El seu benefici fiscal és el gran reclam d'un producte a llarg termini i il·líquid, que només permet els reemborsaments previs a la jubilació en casos extrems de minusvalidesa o atur. Les aportacions a plans de pensions permeten la deducció directa en la base imposable de la declaració de la renda, encara que amb determinats límits: 10.000 euros anuals o el 30 % dels rendiments del treball o activitats econòmiques per als menors de 50 anys o 12.500 euros anuals o el 50 % dels rendiments esmentats a partir d'aquesta edat.
Aquest incentiu és especialment atractiu en els partícips de majors rendes, ja que aquell que s'hagi d'aplicar en el seu IRPF un tipus marginal màxim el 56% també gaudirà d'un estalvi en la mateixa proporció. No obstant això, la fiscalitat de les prestacions perd atractiu, ja que no tributen com la resta de productes d'estalvi- amb un gravamen que va del 21% al 27% - sinó al tipus marginal del partícip. L'equiparació del tractament fiscal dels plans de pensions a la resta de productes d'estalvi i inversió és una vella reivindicació del sector, que veu en la reforma de l'IRPF que ara cuina el Govern l'oportunitat per aquest canvi. No obstant això, no hi ha compromís més enllà del desig manifestat per l'administració d'incentivar el producte, amb modificacions que de moment apunten a establir comissions més baixes i a donar més liquiditat.
Una de les opcions sobre la taula, segons els suggeriments llançades pel comitè de savis que va triar Hisenda per dissenyar la reforma fiscal, preveu la creació d'un compte únic d'estalvi previsió, en què permetre els traspassos entre diferents productes sense peatge fiscal. Una idea que, d'altra banda, resultaria trencadora per al sector, ja que posaria a competir a uns productes amb altres i tindria serioses dificultats tècniques per a la seva posada en marxa.
I més enllà de la fiscalitat, l'estalviador no ha d'oblidar que en una aposta a llarg termini com és la dels plans de pensions, resulten clau les comissions i la rendibilitat assolida pel producte. Mirant enrere, el pla de pensions més rendible és el Citiplan II, de renda variable, amb una rendibilitat anual durant els últims 20 anys del 6,79 %.
Fons d'inversió. Fan valer el seu atractiu fiscal en els moments de major convulsió en els mercats. La inversió en fons permet al partícip realitzar traspassos d'un producte a un altre sense tributar i deixar el moment de retre comptes amb Hisenda per al moment del reemborsament. Així, en un entorn d'extrema volatilitat, l'inversor bé pot traslladar el seu estalvi des d'un fons de Borsa per un garantit, si fos el cas, sense tributar per les plusvàlues acumulades fins llavors.
Els guanys patrimonials dels fons d'inversió tributen a un gravamen d'entre el 21% i el 27%, en aquest últim cas quan la plusvàlua excedeix dels 24.000 euros. Si l'objectiu de la reforma és tornar la fiscalitat de l'estalvi als nivells previs a la pujada que va entrar en vigor el 2012, tot apunta que es reduirà el gravamen del 27 % que ara regeix per als guanys que excedeixen aquests 24.000 euros. Sí que és probable que es mantingui sense canvis el tractament fiscal diferent per a les plusvàlues en funció de la seva antiguitat, de manera que es consolidaria el règim que regia amb anterioritat a 2007. Seria la fórmula amb la qual seguir penalitzant a efectes fiscals la inversió borsària més especulativa, pròpia d'inversors institucionals i hedge funds, i d'afavorir la inversió amb criteris de major estabilitat i mires a llarg termini. Tanmateix, si es redueixen els trams de l'IRPF i hi ha per tant rebaixes en els tipus marginals màxims del contribuent, també milloraria el tractament fiscal per als guanys obtinguts en menys de dotze mesos. Ara poden arribar a gravar a un màxim del 56%.
Dipòsits i deute. Els temps de les grans rendibilitats dels dipòsits ja van passar i els rendiments més atractius amb prou feines superen el 2%. Els dipòsits a curt, a més d'acusar més la rebaixa de remuneració que provoca la caiguda de tipus d'interès i la cura dels bancs per mantenir els seus marges, afronten també una fiscalitat més desfavorable, ja que el seu guany- considerada com a rendiment del capital - es grava al marginal del contribuent si és a menys d'un any, igual que succeeix amb el deute. Però el nou escenari per planificar l'estalvi a efectes fiscals no acabarà de definir fins a les pròximes setmanes.