Les
reformes suavitzen el problema de les pensions, però no ho resolen.
Les pensions són des de fa temps el tema d'alarma i preocupació en l'opinió pública. Economistes i experts portem temps assenyalant que l'estructura piramidal de l'esquema de repartiment del sistema públic, en el qual les pensions són garantides per les generacions futures, necessitava reformes de calat, ja que les perspectives eren molt ombrívoles.
Les pensions són des de fa temps el tema d'alarma i preocupació en l'opinió pública. Economistes i experts portem temps assenyalant que l'estructura piramidal de l'esquema de repartiment del sistema públic, en el qual les pensions són garantides per les generacions futures, necessitava reformes de calat, ja que les perspectives eren molt ombrívoles.
Des de fa ja més de quinze anys tots els estudis mostraven senyals d'esgotament i colls d'ampolla a futur; poques vegades hi ha hagut tanta unanimitat en els estudis. És cert que en qüestions com el calendari i la quantia dels problemes hi havia diferències i discrepàncies, però ni un de sol d'ells permetia ser optimistes si no es prenien mesures de reforma.
Curiosament polítics i associacions sindicals semblaven fer cas o en el millor dels casos suavitzaven molt els missatges i cridaven alarmistes als quals es feien ressò d'aquelles preocupacions o difonien missatges d'alarma. Però com aquest article d'opinió es titula, em pregunto si els polítics tenien llavors realment ganes de debatre sobre les pensions.
No obstant això la realitat és obstinada i amb el temps s'ha demostrat que els problemes eren certs, tal com deien els estudis. Ens trobem, actualment, que des del 2008 el saldo d'afiliacions o cotitzants és de gairebé tres milions menys, amb un augment de pensionista o beneficiaris de 825.000. La pensió mitjana ha augmentat des dels 720 euros del 2008 fins als actuals 866, un 20 % més. El pagament mensual en pensions és de gairebé 8.000 milions d'euros. La desfeta ha portat a fer ús de les guardioles que tenien, en concret en els dos últims anys de 23.631.000 d'euros. La crisi només ha aguditzat la situació d'insostenibilitat, o si es prefereix, que el que prevèiem entorn de l'any 2025 és avui ja realitat.
Davant l'avançament de les previsions, ja cap ens les qualifica de catastrofistes. Recentment s'han pres una sèrie de decisions que havien d'haver estat disposades molt abans, les principals: jubilació a 67 anys, mesures de sostenibilitat del sistema basat en esperances de vida (per cert, posposat fins al 2019, tot i que l'equip d'expert proposar que es dugués a terme immediatament), ràtios de revaloració de pensions desvinculades de l'IPC, enduriment dels accessos a jubilacions anticipades, inclusió en bases de retribucions abans exemptes (vegeu els xecs restaurants)... Però cal remarcar que aquestes mesures arriben tarda. Al juny tindrem el primer moment crític. Ja veurem què passa quan calgui abonar la primera de les pagues extraordinàries d'aquest any. Però apostin a què novament tornarem a treure diners del Fons de Reserva.
És per això necessari advertir, un cop més, que els problemes de la pensió pública segueixen estant aquí, que les recents reformen suavitzen el problema però no el resolen. El desafiament és un còctel de causes demogràfiques, socials i laborals de difícil solució o com a mínim que els seus fruits es recullen en un molt llarg termini. Entre elles trobem: la baixa natalitat de la societat espanyola, la incorporació cada vegada més tardana de les persones al mercat laboral, l'allargament de l'esperança de vida, la taxa d'atur estructural que és molt elevada o la caiguda dels salaris.
Davant la pèrdua de velocitat reformista, potser el calendari electoral tingui a veure molt amb l'apatia del nostre Executiu en continuar amb l'assumpció de mesures. Cal indicar que s'han de prendre com més aviat millor i no confiar en la recuperació de l'activitat i l'ocupació com a solució, especialment tenint present que la recuperació econòmica serà molt més suau que la desitjable i més llarga en el temps, que la mateixa no està exempta d'una gran debilitat i risc de recaiguda.
En el tema laboral destacar que els llocs de treball que es creen són precaris, molt temporals i els salaris que es negocien són baixos; convé recordar que la reforma laboral no està acabada (novament el fre a les reformes que els economistes proposen per part dels polítics). Els experts reconeixen que les pensions de la generació del baby-boom, els que es comencessin a jubilar d'aquí a deu, quinze anys, seran molt menors a les actuals i no respondran a un esquema tan generós com el que hem tingut en el passat. Desconfiïn i preguntin si els nostres polítics tenen realment ganes de debatre sobre pensions.