Segons un estudi presentat per IESE i VidaCaixa.
L'estudi dirigit per Elisa Chinchilla demostra que el salari de les dones espanyoles suposa, de mitjana, un 77% del que perceben els homes. Una realitat discriminatòria durant la vida laboral que també produeix conseqüències negatives quan arriba l'hora de la jubilació.
Un estudi d'IESE Business School i VidaCaixa ha llançat dades que responen a una lògica tant aclaparadora com discriminatòria per a les dones espanyoles: s'empobreixen més que els homes quan comencen a cobrar la jubilació.
L'estudi " Impacte de les pensions en la dona. Jubilació i qualitat de vida " es va presentar al Palau Macaya de Barcelona el dimecres 9 d'abril. La presentació va anar a càrrec de Núria Chinchilla, professora del IESE Business School (Universitat de Navarra) i autora del treball, Tomàs Muniesa, vicepresident executiu- conseller delegat de VidaCaixa, i Jaume Lanaspa, director general de la Fundació "la Caixa", que afirmar que el seu objectiu havia estat explicar les necessitats de les persones, amb especial èmfasi en la situació de les dones, així com analitzar fórmules que permetin mantenir el seu poder adquisitiu en finalitzar la vida laboral.
L'augment de l'esperança de vida i les baixes taxes de natalitat posen en risc el benestar de les generacions futures i, en particular, el de les dones. Aquests factors, aguditzats per la profunda crisi econòmica viscuda, repercuteixen en la sostenibilitat financera del sistema de pensions espanyol.
Aquest sistema perpetua i amplia les desigualtats que es produeixen en el mercat laboral entre homes i dones, per tres raons fonamentals: menor participació de les dones en el mercat laboral, menor temps de dedicació al treball remunerat -a causa de la criança dels fills o dels pares- i menors ingressos que els homes, ja que el seu salari mitjà suposa el 77% del masculí. Tot això repercuteix directament en el càlcul de la pensió pública, que és de menor quantia, i afecta negativament la qualitat de vida de les dones, fent-les més vulnerables precisament a l'etapa que requereix major protecció. A més, la seva esperança de vida és cinc anys més gran que la dels homes, de manera que l'aquesta vulnerabilitat es perllonga durant molts anys.
Esforç d'estalvi privat
L'augment de l'esperança de vida, per si sol, no hauria d'afectar la sostenibilitat de les pensions públiques, sempre que fos acompanyat per una taxa de fertilitat que garantís el reemplaçament generacional i una població activa suficient per poder atendre les prestacions per jubilació.
No obstant això, la realitat espanyola fa que sigui recomanable recórrer a la previsió social complementària, tot i que la tendència actual encara concentra l'estalvi en béns immobiliaris. Actualment, els espanyols aporten dos terços menys que els europeus als seus plans de pensions i assegurances de vida. A Espanya, es dedica a aquests dos productes d'estalvi a llarg termini un 14% (dades del Banc d'Espanya recopilats per Inverco), mentre que a Holanda i Dinamarca aquesta xifra augmenta fins al 68% i el 52 % respectivament.
A més, l'aportació mitjana anual a un pla de pensions privat és de 2.156 euros en els homes i de 1.798 euros en les dones. En tots els trams d'edat, l'aportació mitjana de l'home és superior a la de la dona. L'aportació mitjana d'un home entre els 50 i els 65 anys, al seu pla de pensions privat és un 21% superior al de la dona en aquesta mateixa franja d'edat.
Quant a les prestacions que les persones reben dels plans de pensions, les dades del sector indiquen que hi ha diferències substancials entre les rebudes pels homes i les de les dones: les prestacions percebudes per un home gran de 65 anys són un 41% superiors a les que rep una dona d'aquesta mateixa edat.