Quatre grans reformes per apuntalar la jubilació

LA CRISI GENERA L'ENFRONTAMENT POLÍTIC / L'acord del Pacte de Toledo s'esquerda davant la profunditat dels canvis que necessita la viabilitat del sistema.

Des de la Transició a la Democràcia, el sistema de pensions ha tingut quatre grans reformes per intentar garantir la seva viabilitat en el mitjà i llarg termini. Curiosament, els dos grans partits -el Partit Popular i el PSOE -s'han repartit les reformes a parts iguals, apressats pels problemes de fons que té la protecció social.

Així, el 1985, el Govern de Felipe González va fer la primera gran modificació del sistema de pensions, passant de dos a vuit el nombre d'anys de cotització obligatòria per a calcular la pensió; l'anomenat període de càlcul. Vista en la distància, i després de tants canvis, aquella reforma pot considerar com una nimietat, però llavors va ser un terratrèmol polític i social.

Aquell canvi en el sistema de pensions va fer que CCOO convoqués una vaga general en solitari i, per això va ser un fracàs. Però a més, va obrir el dur enfrontament entre els dos caps del socialisme espanyol de llavors. El president del Govern i secretari general PSOE, Felipe González, i el líder d'UGT, Nicolás Redondo. El xoc va tenir el seu nivell més estrident en la vaga general del 14 de desembre de 1988, que van convocar UGT i CCOO contra la política econòmica del Govern i que va ser un èxit.

Primer acord polític

Amb tot, més important que la reforma de les pensions de 1985 va ser la de 1997, ja amb el primer Govern del PP. Va ser pactada pel Parlament, en el que va ser el primer fita important l'acord polític, conegut com el Pacte de Toledo. A més, no hi va haver topada amb els sindicats, perquè van acordar el canvi amb el Govern.
Per contra, CEOE no el va recolzar. La reforma va estendre de 8 a 15 anys el període de cotització obligatori per calcular la pensió, i per tenir dret a la prestació. A més, va rebaixar del 60% al 50% la quantia de la pensió que pot cobrar un treballador que només ha cotitzat 15 anys. En coherència amb aquest canvi, el Parlament també va corregir el pes de cada any de cotització en la quantia de
pensió.

El 2011, de nou amb un Govern socialista, el Parlament va aprovar una nova i més ambiciosa reforma de les prestacions, que va comptar amb el suport dels sindicats, després d'una llarga negociació. No obstant això, curiosament, va ser la primera vegada que es va trencar el consens polític del Pacte de Toledo per la negativa del PP a acceptar el canvi més important: el retard de l'edat legal de jubilació, des dels 65 als 67 anys.

Bé és veritat que els sindicats van arrencar un període transitori en l'aplicació de la mesura, de manera que, en principi estarà plenament vigent en 2027. De la mateixa manera, CCOO i UGT van aconseguir retardar fins a 2022 que el període de cotització obligatori per calcular la pensió sigui de 25 anys des dels 15 actuals, amb una transició que va començar el 2013.

El que no van parar els sindicats va ser la reforma del Factor de Sostenibilitat, que el Govern del PP va aprovar l'any passat en solitari, complint una de les exigències més determinants de la UE amb Espanya. Sorprenentment, tampoc hi va haver acord amb la patronal CEOE.

El canvi en el sistema de pensions segueix el model d'altres països de la Unió Europea i es basa en dues modificacions molt rellevants. La primera, que ja està en vigor, és que les prestacions es desvinculen de la inflació en les seves pujades anuals. En definitiva, la seva evolució dependrà de la situació econòmica, a través dels ingressos i despeses de la Seguretat Social. Tot això, en un període de deu anys.

Cinc abans de l'exercici per al qual es calculen les pensions , i cinc, després, amb les previsions d'aquests exercicis. En tot cas, les prestacions mai podran pujar menys d'un 0,25% ni més de l'IPC més el 0,50 %. La segona reforma consisteix en el fet que la quantia de la primera pensió tindrà en compte l'esperança de vida de la generació a la qual pertany el jubilat. A partir de 2019, el Govern repartirà entre els jubilats de llavors el pressupost assignat per a la vida d'aquesta cohort de ciutadans.

El període de cotització per calcular la quantia de la pensió s'amplia de 15 a 25 anys.

Les prestacions pujaran com a mínim un 0,25%, i un màxim de l'IPC més un 0,50%.

Informació: Expansión

Sap que una assegurança de vida risc és de viduïtat i orfandat?

Davant d'un mort, la pensió pública no cobreix, ni de lluny, la quantia que la família deixarà de percebre amb la nova situació. Volem estar assegurats en aquest context? Crec que no.

Ens importa als espanyols el nostre cotxe més que la nostra pròpia família? Doncs a tenor del qual dediquem a la protecció d'un i altra, tot sembla indicar que sí. Per cada euro que destinem a protegir-nos, dediquem quatre a protegir els nostres cotxes. Sens dubte, l'obligatorietat que estableix la legislació espanyola de conduir amb aquesta cobertura pot ser una explicació. Però no és tota l'explicació.

Durant l'any 2015, un 80 per cent de l'estalvi de les famílies es va destinar al totxo (sector immobiliari), ja que l'espanyol és un estalviador la inversió preferida és el sector immobiliari.

Del 20 per cent restant de les inversions dels espanyols , destinem en aquest exercici un 19 per cent del nostre pressupost d'estalvi a productes d'inversió . I tot just un u per cent de les inversions van anar a parar a assegurances de vida risc.

TOT JUST UN 1% A ASSEGURANCES

Si, a més, tenim en compte la «obligatorietat» (que realment no és tal) imposada per bancs i caixes en els anys del boom immobiliari de subscriure assegurances de vida risc a tot aquell que sol·licités un préstec hipotecari, podem deduir l'escassa conscienciació que existeix en la societat espanyola sobre el que significa aquest tipus de cobertures. Segons dades de l'Associació Hipotecària Espanyola, el 2013 el 37 per cent dels deutes adquirits com a garantia hipotecària estaven protegides per una assegurança de vida risc. Això va ser el que va portar a UNESPA, la patronal de l'assegurança, a afirmar recentment que aquests productes salden 2.400 hipoteques a l'any després d'un mort. O el que és el mateix, que cada dia evita que només set famílies passin serioses dificultats econòmiques davant aquest tipus de circumstàncies.

No obstant això, i sent sens dubte important, aquesta lectura, al meu entendre, es queda encara curta. Perquè el que realment hauríem d'entendre és que una assegurança de defunció (assegurança de vida), és en realitat una assegurança de viduïtat o una assegurança d'orfandat. Perquè el que pretén protegir una assegurança de vida és al cònjuge que queda en viduïtat i als fills orfes davant la minva econòmica que suposa la pèrdua d'un dels pares.

UNA PROTECCIÓ MÉS INTEGRAL

Si s'entenguessin les derivades econòmiques i la necessitat d'incorporar a la planificació financera familiar les conseqüències descrites, és probable que el vida risc deixés de ser una assegurança a tercers, que és el que realment és avui, per ser una assegurança tot risc, que és el que per naturalesa hauria de ser.

Un càlcul simple, però que pot servir per delimitar aquesta frontera, pot ser preguntar-se si estem assegurats (o volem estar-ho) per una quantia tal que ens permeti cobrir el diferencial entre els ingressos que la unitat familiar deixarà de percebre amb la nova situació, i la pensió que la Seguretat Social els pagarà.

I si realment ens tornéssim a fer aquesta pregunta, la resposta, amb tota seguretat, seria No

UNA ASSEGURANÇA DE VIDA PROTEGEIX DAVANT LA MINVA ECONÒMICA De l'ÒBIT.

AQUEST ACTIU HA DE DEIXAR DE SER A TERCERS I CONVERTIR-SE EN UN TOT RISC.

Informació: Finanzas & Inversión

Reinventar-se als 40

Més de la tercera part dels aturats a Espanya són majors de 40 anys. Un col·lectiu format i amb experiència però amb dificultats per trobar feina.

"Tens un currículum meravellós, sobradament preparat. El teu perfil és idoni. Però no et contractarem. Ets major. I a més ets dona". És la realitat a la qual s'enfronten amb la crisi els professionals de més de 40 anys amb molta formació i experiència, i el zenit laboral s'ha vist truncat , coincidint irònicament amb un període en què estan vivint una segona joventut. Però d'entre les cendres d'aquest infern laboral ressorgir María José Valdivieso, Asun Lisón i José Luis Morato, els fundadors de l'associació Plus40Net. El seu objectiu és que els professionals d'entre 45 i 55 anys tornin a treballar, a través de l'emprenedoria o servint de trampolí per tornar al mercat laboral.

Després d'anys d'experiència, en aquella època daurada en què no calia buscar feina, sinó que les ofertes arribaven soles, Valdivieso -professional de publicitat- es va trobar un bon dia sense una rutina laboral de seguir: "L'empresa on treballava va tancar i em vaig haver de buscar la vida, perquè no sabia ni fer un currículum, en trenta anys mai em va fer falta. A l'Ajuntament de Madrid em van dir ràpidament quins eren els meus problemes: la meva edat, la meva experiència i el fet de ser dona. Llavors vaig haver de treure l'edat del currículum i baixar totes les categories que havia exercit ".

Mentre que al mercat actual als joves se'ls demana molta formació i experiència, les empreses no són capaços d'aprofitar els que ja la tenen: "L'equilibri en aquest país no existeix, mentre que als Estats Units els professionals de 50 anys estan molt valorats i se'ls contracta per la seva experiència, aquí als majors de 40 no se'ls valora i si tenen més de 50, directament ni se'ls contracta", critica Valdivieso.

Adaptar-se al mercat.

Després de provar amb diverses ocupacions intentant adaptar-se al nou mercat i a les necessitats de domini de les eines que proporcionen les noves xarxes i tecnologies, Valdivieso va conèixer a Morato i a Lisón fent un curs de SEO (per millorar la visibilitat d'un lloc web en els resultats dels cercadors). "Ens vam conèixer reinventant -fa broma-, i poc després vam presentar el nostre projecte de Plus40Net l'Institut d'Empresa". Sense ser un portal d'ocupació com a tal, però que a poc a poc està donant a llum una ETT pròpia, donen orientació per a l' emprenedoria i porten a terme accions de lobbing per "canviar el conte". El local en el qual es reuneixen ofereix un ampli espai perquè els professionals lloguin les sales com despatxos privats , realitzin cursos i formacions , accions de networking i puguin desenvolupar espais de coworking. Des que van enlairar fa gairebé un any , el nombre de socis s'acosta al centenar i han tirat endavant diversos projectes d'emprenedoria , entre ells, el d'un grup d'advocats que han creat un projecte d'assessoria legal.

Carmen és un bon exponent del perfil de soci de Plus40Net . Durant anys va treballar en diferents multinacionals del sector informàtic , fins que va abandonar l'empresa en l'últim ERO .

"Llavors vaig pensar que seria una bona oportunitat per poder bolcar sobre la meva passió , el Feng Shui , sobre el qual m'havia estat formant durant molts anys , i ara treballo com a decoradora". Una nova aventura professional que no hauria pogut florir sense l'ajuda de diferents socis especialitzats en matèria jurídica , fiscal i d'assessorament d'emprenedors . El seu és un clar exemple de com el suport entre professionals i l'esperit de reinvenció pot atorgar una nova oportunitat per tornar al mercat.

Amb dos milions i mig de professionals de més de 45 anys a l'atur, una xifra que va augmentant cada vegada més , la gran tasca de Plus40Net és la de la motivació. "En l'àmbit de sous tenim completament assumit que mai guanyarem el mateix que fa uns anys, i et donaries amb un cant en les dents si arribes als 1.000 euros com a mínim. Del meu entorn, més del 60 % està aturat i a poc a poc ens quedem sense prestació, però hem de seguir pagant la casa i el menjar. Què passa amb nosaltres? Quina solució ens donen?", Exposa Valdivieso. Davant d'aquesta part de la població que s'enfonsa, en Plus40Net volen ser optimistes: "Pots estar molt malament a casa, però amb plorar una setmana és suficient. Després cal buscar-se la vida i el que volem és motivar a tots aquests professionals amb iniciatives i fomentant que es defensin entre ells i puguin tenir molta xarxa de networking". En l'organització també hi ha un equip de comercials que tracta d'establir vincles amb diferents empreses per oferir les experiències professionals dels socis, per exemple l'empresa Axa.

Fer-se autònom.

Encara que en un primer moment que arriben a l'organització ho fan buscant la salvació, Valdivieso diu que el pas per establir l'ETT pròpia no trigarà a arribar. La reestructuració d'ocupació a Espanya ha forçat que la gran majoria de professionals hagin hagut de fer-se autònoms: "Tots hem de crear i ningú ens dóna res, però es preveu que no tothom vol o té idees per emprendre".

Tampoc són fàcils ajuts a l'emprenedoria i treballar per compte propi després de dècades fent-ho per compte d'altri pot suposar una rebaixa notable en la jubilació. "Després de gairebé 30 anys cotitzant un sou alt, ara es paga la mínima quota d'autònoms per poder tenir almenys 800 euros de jubilació, ja que l'anterior no es computa", lamenta. Però no es cansa de repetir que la fi és tornar a treballar, tant per la necessitat que suposa el fet de mantenir una família com la realització professional de cada un. "M'agradaria reunir-me amb els responsables de recursos humans de les grans empreses perquè ens donin una explicació de per què han decidit carregar-se a un col·lectiu que té molta experiència i pot aportar molt a les empreses". Per a tots ells té un missatge: "Existim".

Informació: Tiempo

Les grans empreses aconsegueixen que les primes d'antiguitat no cotitzin

Estalvi per a les empreses/ El govern rectifica i ara eximeix les companyies de cotitzar per la prima que abonen anualment per treballador per generar la gratificació que percebran quan es jubilin.

Ocupació dóna un viratge de 180 graus i eximeix ara a les denominades primeres i premis d'antiguitat del cop de les cotitzacions. Si fa poc més d'un mes va establir amb rotunditat que aquestes quanties en concepte de premi a la permanència que les empreses solen abonar als seus empleats al final de la seva vida laboral havien cotitzat -com va avançar aquest diari el 31 de març-, ara rectifica i les exclou completament.

Així ho aclareix una consulta de la Tresoreria de la Seguretat Social a la qual ha tingut accés EXPANSIÓN, que estableix que les empreses no hauran de cotitzar per aquestes primeres, la qual cosa suposarà que la majoria de les companyies grans i mitjanes espanyoles, que inclouen aquesta gratificació en els seus convenis, s'estalviïn una quantitat milionària.

Segons ha pogut saber aquest diari, la pressió de les empreses de l'Ibex ha aconseguit aquest canvi.


El Reial decret llei 16/2013 de 20 de desembre ampliar les bases de cotització de les retribucions en espècie, una mesura que està generant nombrosos dubtes de cara a la seva aplicació, de manera que el Govern ha ampliat el període d'adaptació fins al 31 de maig. Aquest cop costarà a les empreses prop de 2.500 milions, segons CEOE. D'aquesta manera, aquestes primeres són l'únic concepte que se salva de la nova cotització.

Els convenis col·lectius de la majoria de les empreses grans i mitjanes - un mínim de 320 de les grans, segons un estudi de Mapfre - inclouen la figura de la prima d'antiguitat, un compromís per pensions que s'abona si l'empleat abandona l'empresa uns anys abans de la jubilació, i que consisteix en el pagament de quatre o més mensualitats.

Les empreses que preveuen aquestes primeres incentiven d'aquesta manera que l'empleat deixi la companyia abans de l'edat ordinària de jubilació i així s'estalvien part del salari.

El 1995, el Govern va obligar les empreses a externalitzar aquestes primeres i a dipositar-les en asseguradores per tal de salvaguardar i que no les poguessin utilitzar si tenien necessitats de Tresoreria. Les empreses abonen anualment una prima única de, per exemple, 2.000 euros per treballador.
Fins ara, no havien de cotitzar per aquest supòsit, el que ara aquesta consulta de la Seguretat Social manté. Amb un 27% que els correspon cotitzar per treballador, i un 6% de l'empleat, si abonen 2.000 euros per empleat aquest nou concepte els estalviarà el pagament de 600 euros més a l'any per treballador.

Va plantejar la consulta una empresa pertanyent al conveni del sector del transport per mar, que regula en el seu article 44 la gratificació per permanència i estableix que les empreses concediran als treballadors que es jubilin una gratificació consistent en l'import de quatre mensualitats de l'import del salari real que percebin quan es jubilin, incrementant-se en quatre mensualitats més en cas que la jubilació es produeixi entre els 60 i els 65 anys. Per cobrir aquesta obligació, l'empresa té concertada una assegurança, pel qual abona anualment una prima única.

Eduardo Peñacoba, soci del Departament Laboral de Simmons & Simmons, explica que «aquesta rectificació suposa un canvi de criteri radical per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social i concorda ara amb l'opinió que teníem els assessors d'empresa sobre això».

Informació: Expansión

Les dones espanyoles són més vulnerables davant de la jubilació

Segons un estudi presentat per IESE i VidaCaixa.

L'estudi dirigit per Elisa Chinchilla demostra que el salari de les dones espanyoles suposa, de mitjana, un 77% del que perceben els homes. Una realitat discriminatòria durant la vida laboral que també produeix conseqüències negatives quan arriba l'hora de la jubilació.

Un estudi d'IESE Business School i VidaCaixa ha llançat dades que responen a una lògica tant aclaparadora com discriminatòria per a les dones espanyoles: s'empobreixen més que els homes quan comencen a cobrar la jubilació.

L'estudi " Impacte de les pensions en la dona. Jubilació i qualitat de vida " es va presentar al Palau Macaya de Barcelona el dimecres 9 d'abril. La presentació va anar a càrrec de Núria Chinchilla, professora del IESE Business School (Universitat de Navarra) i autora del treball, Tomàs Muniesa, vicepresident executiu- conseller delegat de VidaCaixa, i Jaume Lanaspa, director general de la Fundació "la Caixa", que afirmar que el seu objectiu havia estat explicar les necessitats de les persones, amb especial èmfasi en la situació de les dones, així com analitzar fórmules que permetin mantenir el seu poder adquisitiu en finalitzar la vida laboral.

L'augment de l'esperança de vida i les baixes taxes de natalitat posen en risc el benestar de les generacions futures i, en particular, el de les dones. Aquests factors, aguditzats per la profunda crisi econòmica viscuda, repercuteixen en la sostenibilitat financera del sistema de pensions espanyol.

Aquest sistema perpetua i amplia les desigualtats que es produeixen en el mercat laboral entre homes i dones, per tres raons fonamentals: menor participació de les dones en el mercat laboral, menor temps de dedicació al treball remunerat -a causa de la criança dels fills o dels pares- i menors ingressos que els homes, ja que el seu salari mitjà suposa el 77% del masculí. Tot això repercuteix directament en el càlcul de la pensió pública, que és de menor quantia, i afecta negativament la qualitat de vida de les dones, fent-les més vulnerables precisament a l'etapa que requereix major protecció. A més, la seva esperança de vida és cinc anys més gran que la dels homes, de manera que l'aquesta vulnerabilitat es perllonga durant molts anys.

Esforç d'estalvi privat

L'augment de l'esperança de vida, per si sol, no hauria d'afectar la sostenibilitat de les pensions públiques, sempre que fos acompanyat per una taxa de fertilitat que garantís el reemplaçament generacional i una població activa suficient per poder atendre les prestacions per jubilació.

No obstant això, la realitat espanyola fa que sigui recomanable recórrer a la previsió social complementària, tot i que la tendència actual encara concentra l'estalvi en béns immobiliaris. Actualment, els espanyols aporten dos terços menys que els europeus als seus plans de pensions i assegurances de vida. A Espanya, es dedica a aquests dos productes d'estalvi a llarg termini un 14% (dades del Banc d'Espanya recopilats per Inverco), mentre que a Holanda i Dinamarca aquesta xifra augmenta fins al 68% i el 52 % respectivament.

A més, l'aportació mitjana anual a un pla de pensions privat és de 2.156 euros en els homes i de 1.798 euros en les dones. En tots els trams d'edat, l'aportació mitjana de l'home és superior a la de la dona. L'aportació mitjana d'un home entre els 50 i els 65 anys, al seu pla de pensions privat és un 21% superior al de la dona en aquesta mateixa franja d'edat.

Quant a les prestacions que les persones reben dels plans de pensions, les dades del sector indiquen que hi ha diferències substancials entre les rebudes pels homes i les de les dones: les prestacions percebudes per un home gran de 65 anys són un 41% superiors a les que rep una dona d'aquesta mateixa edat.

Informació: Ausbanc

La previsió social complementària supera els 270.000 milions

Grup Aseguranza ha publicat en exclusiva el Rànquing total de Previsió Social Complementària a Espanya el 2013. Que inclou les provisions d'assegurances de vida i el patrimoni en fons de pensions i en EPSV de 100 grups. El rànquing, que es poden descarregar a la secció d'Informes de www.grupoaseguranza.com, s'ha elaborat amb les dades d'ICEA, Inverco i la Federació de EPSV.

Les entitats del rànquing sumen un volum total d'actius de 268.866.000 d'euros (154.675.000 a Vida; 92.412.000 en Pensions, i 21.778 en EPSV), el que suposa el 97,1% del total de la Previsió Complementària a Espanya. CaixaBank és el líder total, amb més de 50.000 milions en actius; a continuació se situen BBVA (33693000000); Santander (26.776.000); Mapfre (23.287.000) i Allianz (11.531.000).

D'altra banda, ICEA va elaborar una comparativa -dades a setembre 2013- que mostra que l'assegurança de Vida té un pes del 15,54% sobre el P1B, en comparació amb el 13,95% dels fons d'inversió, el 8, 77% dels fons de pensions i l'1,83% de les mutualitats.

A més, l'informe de la DGSFP del quart trimestre del 2013 confirma que la rendibilitat dels plans tancar l'exercici en el 7,67%, amb un patrimoni de 92.694.000, xifra que suposa un màxim històric.

No obstant això, la DGSFP adverteix que van caure les aportacions i els partícips, sobretot en Ocupació.

Ja en 2014, Inverco calcula que els plans van aconseguir al febrer una rendibilitat del 8,8%, amb rendiments positius en totes les categories; la gent gran en Renda Variable, 20,26%, i renda variable mixta, 12,16%. Per la seva banda, VDOS afirma que el patrimoni dels plans individuals va créixer al febrer un 0,99%, fins als 58.249.000. Les majors aportacions netes van ser en renda variable, amb 22 milions, pels 16 milions de Renda Fixa. En el sistema d'Ocupació, Mercer xifra la rendibilitat mitjana al febrer en l'1,5 % i la interanual en el 8,8%.

Patrimoni de EPSV

El patrimoni gestionat per les EPSV el 2013 va superar per primera vegada la barrera dels 21.000 milions, amb un increment de 1.300 milions, segons la Federació de EPSV. Això representa el 33,6% del PIB basc. Per sistemes, Ocupació i Individual arribar 10.500 milions cadascuna. Les aportacions van superar els 880 milions, amb un descens de l'1,32% en l'Individual i del 7,86% en Ocupació. El nombre de socis va caure menys del 3%, i les prestacions van superar els 1.000
milions, 165 milions més, amb un augment del 24,4% en Individual "motivat per la reforma tributària dels últims anys".

El rànquing de patrimoni en Ocupació l'encapçala Lagun Aro EPSV (5.205 milions), i en Individual, la primera és Baskepensiones EPSV (4.950 milions).

Podeu consultar els rànquings complets a la secció d'Informes de www.grupoaseguranza.com.

Informació: Grupo Aseguranza

LA REINVENCIÓ DE L'ESTALVI

ELS PRODUCTES LLIGATS A LA RESERVA ECONÒMICA A LLARG TERMINI MANTENEN A FLOTACIÓ EL SEGMENT DE VIDA.

L'AUGE EXPERIMENTAT EN ELS ÚLTIMS TEMPS PELS PLANS DE PREVISIÓ ASSEGURATS (PPA) I ELS PLANS INDIVIDUALS D'ESTALVI SISTEMÀTIC (PIAS) VAN PERMETRE A AQUEST RAM ELEVAR GAIREBÉ UN 3,5% LES PROVISIONS DURANT EL PASSAT ANY.

Els productes vinculats a l'estalvi a llarg termini i a la jubilació que comercialitzen des de fa alguns anys les asseguradores estan permetent al ram de vida salvar els mobles enmig de la crisi.

L'any passat, les companyies van gestionar un volum d'estalvi (provisions) de 161.610 milions d'euros, un 3,5 % més que el 2012. Tanmateix, la part corresponent a les pòlisses de vida risc -aquelles que garanteixen la percepció d'un capital en cas de defunció del titular- va baixar un 3%, fins als 5.520 milions d'euros.

Mentrestant, l'estalvi canalitzat a través d'assegurances d'estalvi va augmentar un 3,7%, fins a superar els 156.350 milions d'euros.

Plans de previsió assegurats (PPA) i plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIAS) són dos dels productes més representatius d'aquest segment i els que acumulen els majors creixements.

Els PPA, productes similars als plans de pensions, van néixer el 2003 per la pressió de les asseguradores, que van reclamar un producte propi que pogués competir amb aquells. El seu principal atractiu és l'absència de riscos i han triplicat el nombre d'assegurats des de 2008 fins avui, en passar de 380.186-1040144 subscriptors. L'any passat van augmentar un 14 % les seves provisions, fins a arribar a 12.785.000 d'euros. " L'empenta dels PPA resulta de la recerca de seguretat i garantia per part de l'estalviador. Proporcionen l'avantatge dels tipus a llarg termini i la tranquil·litat d'un capital cert al venciment ", explica Juan Coturruelo, director comercial de BBVA Assegurances.

La seva popularització contrasta amb la baixada en els contractes de plans de pensions, que han experimentat una caiguda de 300.000 partícips en l'últim any, en passar de 8,1 milions a 7,8. "Per a nosaltres els PPA no entren en competència amb els plans de pensions que ofereixen les entitats bancàries, sinó que es tracta de dues alternatives complementàries amb els mateixos incentius fiscals", valora Elvira López de Lara, sotsdirectora de Negoci de Persones de Mapfre Espanya.

En termes relatius, l'auge de les PIAS, productes similars als antics plans de jubilació, va ser encara superior en 2013, en augmentar les seves provisions un
36% respecte a l'any anterior, arribant als 4.335.000 d'euros. "El creixement d'aquestes opcions es basa a disposar d'un producte flexible, de fàcil esquema a la creació d'estalvi i on es permet la liquiditat sense penalització", explica Cotorruelo.

AL LLARG DE 2013 LES COMPANYIES DEL RAM VAREN GESTIONAR UN VOLUM D'ESTALVI DE 161.610 MILIONS D'EUROS. UN 3.5% MÉS QUE EN L'EXERCICI ANTERIOR.

Deixant de banda el segment d'estalvi, el 2013 el nombre d'assegurances de dependència es va incrementar un 11% respecte a l'any anterior, superant els 21.700 clients. Tot i tractar-se d'una unitat de negoci poc rellevant, la veritat és que aquest ram de vida ha experimentat un creixement continu des de fa quatre anys. Per a José Antonio Iglesias, director de Màrqueting de VidaCaixa, "aquestes pòlisses ajuden davant de situacions difícils, com poden ser malalties greus, i avancen l'import del capital des que es diagnostica la malaltia".

Informació: Actualidad Económica

La potestat de donar altes mèdiques retarda la reforma de les mútues.

Bañez renúncia a facilitar que aquestes entitats interrompin les baixes.
Báñez reforma les mútues per frenar l'absentisme laboral.

- Ocupació vol atorgar més poder als metges de les mútues i Sanitat s'oposa.

- L'Oficina Econòmica de Moncloa serà qui tingui l'última paraula.

Entre els plans del Ministeri d'Ocupació sempre ha estat aprovar en la primera meitat de 2014 la nova regulació de les Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals, que són entitats col·laboradores de la Seguretat Social que gestionen ja les baixes laborals de prop del 90% dels treballadors.

No obstant això, la nova regulació d'aquestes entitats registra constants i successius retards. Sense anar més lluny, estava previst que l'avantprojecte de llei fos demà divendres al Consell de Ministres però finalment no serà així. La seva aprovació tornarà a posposar, segons fonts que negocien aquesta nova normativa.
Els responsables del Ministeri d'Ocupació van mantenir en la vesprada del dimarts una reunió amb representants de la patronal CEOE - Cepyme i els sindicats CCOOy UGT per exposar-los la situació per la qual travessa el projecte de llei l'última versió és de fa tres mesos, rebutjada frontalment pels sindicats.

Segons fonts coneixedores del contingut d'aquesta trobada, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, va exposar als agents socials que en l'última versió de l'avantprojecte de llei que està elaborant el seu departament, ja no apareix la possibilitat, que es donava en un esborrany anterior, que les mútues proposessin l'alta als metges de família que havien emès la baixa a través de la Inspecció mèdica dels serveis públics de salut. I aquesta tindria cinc dies per contestar i acceptar la proposta d'alta de la mútua o denegar i justificar-ho. En el cas de no pronunciar-se en aquests cinc dies, els metges de les mútues podrien donar l'alta al treballador.

Aquesta proposta d'Ocupació, que comptava amb el suport dels empresaris de CEOE, va ser rebutjada de ple pels sindicats. A més, segons fonts del sector, aquesta intenció de donar més poder als facultatius de les mútues s'ha topat amb problemes legals relacionats amb les competències dels metges de capçalera dependents dels serveis de salut de les comunitats autònomes. I també amb el rebuig del Ministeri de Sanitat, que tem l'oposició dels metges, reactivant una nova rebel·lió de les bates blanques, segons fonts del sector.

Davant d'això, el nou text que prepara Ocupació es limita a reduir a cinc dies el termini en què la Inspecció mèdica de l' Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) - en lloc dels serveis regionals de salut- ha de respondre si accepta o no la proposta d'alta d'una mútua. Però si no respon, el silenci administratiu no significarà que el facultatiu de la mútua pugui donar l'alta al treballador.

No obstant això, l'Oficina Econòmica del Govern és la que, després d'aquest canvi, ha paralitzat l'aprovació d'aquest projecte de llei i els seus responsables volen ser els que tinguin l'última paraula. Per això, ni els sindicats -que donarien suport aquesta renúncia-, ni els empresaris, que són contraris a ella, volen posicionar fins que tinguin un text per escrit.

Informació: Cinco Días

Els espanyols assumeixen més risc, però... Estan protegits?

En un moment en què els estalviadors comencen a injectar una mica més de risc en cartera alguns experts dubten que les noves lleis europees protegeixin realment l'inversor.

Malgrat algunes doloroses realitats, els indicadors econòmics segueixen llançant llums d'optimisme. Una de les últimes dades conegudes ha estat el de la riquesa financera les famílies espanyoles. Segons el Banc d'Espanya, la diferència entre estalvis i préstecs va superar al tancament de 2013 el bilió d'euros (vegeu pàgina 6 de « INVERSIÓ & Finanzas.com »). És una dada positiva que se suma a un canvi de nimbe que a poc a poc es comença a entreveure en les carteres dels estalviadors espanyols. Si atenem a les últimes dades d'Inverco i sumem les entrades netes de totes les categories de fons mixtos, resulta que aquest tipus de productes han captat en els tres primers mesos de l' any prop de 3.842.000 d'euros en entrades netes de capital. La xifra és encara millor si afegim a aquestes dades les subscripcions netes en productes de renda variable. El resultat són 4.930 milions en el primer trimestre de 2014. Per sobre dels 4.303 milions captats pels fons de rendibilitat objectiva.

No és una qüestió de triomfalisme. Cal reconèixer les tendències i les xifres amb objectivitat i a la vista del que mostren aquests últims informes sembla que els estalviadors van sent cada vegada més conscients que per guanyar en rendibilitat el 2014, cal assumir un major grau de risc.

Ara bé, ni triomfalisme, ni condescendència. Si els estalviadors espanyols estan assumint una mica més de risc, no ens cansarem d'incidir en la seva protecció.
Recentment, el Parlament Europeu ha aprovat tres noves legislacions claus en la protecció de l'inversor. D'una banda, la nova directiva europea sobre productes d'inversió col·lectiva, la UCITS V. De l'altra, la MiFID II, que és la directiva que regula la distribució de productes i assessorament financer.

I, finalment, la normativa que regula els documents informatius bàsics dels productes d'inversió empaquetats d'asseguradores per a inversors detallistes
(que es coneix per les sigles anglosaxones PRIIP).

Totes aquestes legislacions pretenen evitar nous desastres, com els soferts a Espanya amb les preferents i el deute subordinat. No obstant això, en la indústria de fons d'inversió cada vegada se senten més veus displicents amb l'onada regulatòria en què Europa està embarcada. A ningú se li escapa que el sector financer sol ser un dels més combatius amb la regulació. La seva història, l'evolució dels seus beneficis i les crisis financeres estan íntimament lligades als períodes de «hiperregulació» i desregulació.

Alguns experts creuen que les regulacions financeres europees no evitaran
noves crisis.

Trobar l'equilibri entre prevenció, protecció i llibertat no és fàcil. En cap camp. Per això, és necessari obrir un debat honest i aliè a interessos particulars. Fins a quin punt cal sacrificar beneficis en favor de l'estabilitat financera?

Fins on es pot controlar la comercialització de productes financers sense convertir la seva contractació en un malson? L'autocontrol és necessari, però s'ha demostrat insuficient. Cal més cultura financera i, potser, més capacitat sancionadora per part de les institucions. S'ha tornat els diners a preferentistas que mai van haver de ser-ho, però ... S'ha sancionat amb la suficient contundència a algú per això?

Informació: Inversión

El treballador coneixerà quan podrà jubilar-se i què cobrarà de pensió.

Ocupació enviarà cartes als majors de 50 anys en l'últim trimestre.

El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomas Burgos, avança ahir durant la seva participació en el Fòrum Cinco Días que el Ministeri d'Ocupació ja ha remès als agents socials el projecte de Reial Decret pel qual el Govern pretén reforçar la informació que rep el treballador sobre la seva carrera de cotització.

L'objectiu d'aquesta iniciativa, segons va explicar Burgos, és que tots els treballadors disposin de la informació més completa possible referida a la cotització que realitza per ells la seva empresa, així com de les expectatives futures de jubilació que tenen segons aquestes quotes. "Fins ara no podíem veure nítidament les aportacions realitzades i, per això, les coses han de canviar ". Va assegurar el secretari d'Estat.

Així, el departament d'Ocupació ultima el pla pel qual al llarg de l'últim trimestre d'aquest any començarà a enviar als treballadors majors de 50 anys una carta amb les dades relatives a la seva situació laboral i les seves expectatives de retir.

D'aquesta manera, la missiva pretén incloure la data possible de jubilació del treballador (sempre tenint en compte quan li correspondria segons l'edat legal que fixi el sistema en aquest moment) i quant cobrarà de pensió, entre altres conceptes. L'objectiu és reforçar la transparència i fer que el treballador confirmi que la seva prestació "és justa".

El pla, similar al que es porta a terme en altres països de l'entorn com és el cas de Suècia, representa un important repte, ateses les actuals condicions del mercat laboral. I és que fer un càlcul de quina pensió cobrarà un treballador de més de 50 anys, amb almenys encara 17 anys més de vida laboral, no és fàcil.

Plans complementaris.
En la missiva està previst que els tècnics de la Seguretat Social efectuïn els seus càlculs sempre tenint en compte que el treballador manté la seva actual carrera de cotització. És a dir, la quantia futura de la seva pensió s'estimarà suposant que no perd la feina i que si canvia de lloc de treball, manté aproximadament un nivell salarial, i per tant de cotització, molt semblant a l'últim sobre el qual té dades el sistema.

Fa uns anys aquesta era la realitat de la immensa majoria dels treballadors afiliats al règim general, però la crisi econòmica ha trencat en gran mesura amb aquests estereotips, d'aquí la dificultat que té fer aquests càlculs.

"La Seguretat Social s'enfronta a un canvi demogràfic lent, però dràstic"

Quan el Govern va anunciar la propera elaboració d'aquestes cartes, va reconèixer haver negociat amb la patronal de les asseguradores Unespa la possibilitat que aquestes companyies informessin també als partícips de qualsevol pla de pensions privat sobre la quantia de la seva futura renda. Per la seva banda, Unespa va sol·licitar a l'Executiu avançar l'edat dels treballadors susceptibles de rebre la informació, una possibilitat que finalment es va desestimar pel seu elevat cost econòmic.

Burgos va assegurar que la crisi ha suposat una dura prova per a la Seguretat Social, però gràcies a les reformes empreses fins ara i a les que es duran a terme
segons siguin necessàries, es podrà encarar el canvi demogràfic lent, però dràstic que s'acosta. En aquest sentit, ha posat com a exemple que ja ha passat: "en 10 anys hi ha 1,5 milions més de jubilats i un milió de nens menys" ha advertit. Per aquest motiu, l'objectiu ha de ser aconseguir un sistema de protecció social sòlid, segur i estable.

Informació: Cinco Días