Ampliar
als comptes bancaris la possibilitat que actuïn com si fossin plans de pensions és una proposta poc
apropiada per fomentar l'estalvi a llarg termini.
No se'ns escapa a ningú que estem vivint uns moments importants pel que fa al disseny de les pensions del segle XXI. En els tres mesos vinents s'escriurà un capítol rellevant del qual serà la història del model social dels 90 anys vinents. Cal preguntar-se si és justa la reforma de les pensions plantejada, o, per contra, comet o té punts d'injustícia. Per analitzar la seva justícia, en definitiva, la seva equitat, ho farem en els termes aristotèlics que justícia és <<tractar igual als iguals i desigual als desiguals>>.
No se'ns escapa a ningú que estem vivint uns moments importants pel que fa al disseny de les pensions del segle XXI. En els tres mesos vinents s'escriurà un capítol rellevant del qual serà la història del model social dels 90 anys vinents. Cal preguntar-se si és justa la reforma de les pensions plantejada, o, per contra, comet o té punts d'injustícia. Per analitzar la seva justícia, en definitiva, la seva equitat, ho farem en els termes aristotèlics que justícia és <<tractar igual als iguals i desigual als desiguals>>.
Quan un repassa el "informe del Comitè d'Experts per a la reforma del sistema tributari espanyol", capitanejat per Manuel Lagares, corre el risc de trobar-se amb propostes totalment incomprensibles i la raó de ser escapada a tota lògica. De totes elles m'agradaria comentar la que recomana l'Executiu de Mariano Rajoy per <<fomentar el tractament fiscal de l'estalvi per a la jubilació>>.
LA BANCA , PROTAGONISTA
Proposa l'equip del senyor Lagares estendre el règim fiscal dels plans de pensions a les aportacions a altres productes bancaris amb característiques similars a aquests. Parlant clar, comptes corrents, semblants a les populars comptes habitatge, a les quals caldria donar un tractament fiscal avantatjós que facilités l'estalvi. És oportú recordar que el FROB ha aportat 54.669.000 d'euros al capital de vuit entitats espanyoles. A més, quan va néixer, va caldre dotar-lo amb un capital inicial de 9.000 milions d'euros, el 75% finançat amb càrrec als pressupostos generals de l' Estat i el 25% restant pels diferents fondos de garanties de dipòsits del sistema financer espanyol. Anem, que excepte algunes excepcions, el bancari és el menys apropiat de tots els sectors econòmics per treure pit com a garant de l'estalvi a llarg termini dels ciutadans.
Els comptes no són un instrument per a l'estalvi de la vellesa.
Asseguradores i gestores de plans són encarregades de les pensions.
La banca començarà a recuperar gran part de la seva reputació el dia que recondueixi el seu negoci a l'activitat per a la qual va ser creada; que no és altra que la concessió de crèdit. La seva denonimació jurídica -entitats de crèdit- els faculta de manera natural i fonamental per això, per a la concessió de préstecs, de manera que impulsin el consum i, sobretot, l'activitat empresarial del país. El seu paper és vital en l'economia, especialment en moments de sequera creditícia com l'actual. Una sequera que ha portat al tancament de multitud d'empreses amb cabuda en el mercat però sense la liquiditat bancària mínima per fer mal sobreviure.
ESTALVI ACTUAL PER PENSIONS FUTURES
Parlant d'etimologia, també seria important recordar a l'equip del senyor Lagares l'origen de la paraula pensió, que no és altre que el terme llatí <<pensium>>, i fa referència al pagament en forma periòdica i amb caràcter vitalici d'una quantitat de diners prèviament estalviada per tal de cobrir la vellesa o el període d'inactivitat laboral una vegada complerta l'edat prevista per la llei.
I precisament, aquesta és l'activitat que tenen encomanades companyies com les asseguradores i les gestores de fons de pensions. Com diu un col·lega meu a tot aquell que li vol escoltar: <<Hi ha un banc dolent, però no una asseguradora mala>>. Una frase senzilla que mostra la solvència i el rigor tècnic de tot el sector assegurador.
Diguem les coses pel seu nom. Els comptes bancaris no són un instrument pensant per vehicular l'estalvi. Ni molt menys l'estalvi destinat per a la vellesa.