El Banc d'Espanya ha fet seu un dels mantres fonamentals del Fons Monetari Internacional (FMI), de la Comissió Europea i de la Comissió Lagares d'experts fiscals: l'estructura tributaria d'Espanya està massa "esbiaixada cap a la imposició directa i les cotitzacions socials", cosa que "resulta més perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat". Per això l'organisme que capitaneja Luis María Linde dóna, en el seu informe anual de 2013, el vistiplau a la reforma dels savis tributaris, que "tendiria a millorar l'eficiència del sistema impositiu".
En concret, el Banc d'Espanya destaca "la necessitat d'augmentar el pes de la imposició indirecta" (fonamentalment, IVA i especials), el que permetria "emprendre reduccions de magnitud equivalent de les cotitzacions socials i dels impostos directes que recauen sobre empreses i famílies".
Lo d'apujar l'IVA és una recomanació que compleix dos paràmetres. En primer
lloc, gairebé mai es planteja de forma clara, sinó amb jocs de paraules. L'informe del Banc d'Espanya ho expressa així: "Seria desitjable que la reforma del sistema tributari que el Govern té previst presentar a la segona meitat d'aquest any esmeni els problemes que afligeixen a la tributació a Espanya: capacitat recaptatòria reduïda i baix cap a la imposició directa i les cotitzacions socials, mentre que resulta més perjudicial per a la competitivitat i l'ocupació".
En segon lloc, demanar una alça de l'impost que grava el consum -gran motor del PIB d'Espanya- és tot un pols al Govern de Rajoy, que ha promès per terra, mar i aire que no ho elevés. No en va, és nata d'una promesa que ja va incomplir poc després d'arribar a la Moncloa.
L'organisme demana, a més, reduir “l'àmplia bateria de beneficis fiscals existent" i "aprofundir en les reformes que incrementin la competència en els mercats de productes i impulsin la qualitat comparativa dels béns i serveis produïts", cosa, aquesta última, que considera "primordial".
Creixement i atur
Així mateix, el supervisor va alertar que la crisi seguirà condicionant la política econòmica del Govern, "que haurà de compaginar el desendeutament dels sectors públic i privat amb la continuïtat dels ajustos de costos i preus relatius necessaris per millorar la competitivitat i impulsar els recursos cap a sectors amb més potencial de creixement".
No en va, el Banc d'Espanya considera que, tot i els avenços en el procés de consolidació fiscal, l'ajust pendent és encara "significatiu", al voltant de sis punts del PIB fins al 2017.
Des del punt de vista laboral, l'informe proposa facilitar la col·locació dels aturats de llarga durada, que al tancament de 2013 se situaven en el 60,7% del total, "analitzant els vincles amb els diferents mecanismes de protecció social i facilitant la flexibilitat salarial".
Així mateix, preveu que, amb mesures impulsades com la tarifa plana, "augmenti de manera apreciable" la contractació indefinida en detriment de la temporal.
En tot cas, l'atur entra en una fase que el Banc d'Espanya denomina de "histèresi", per la qual es redueix menys del que seria normal al principi de la reactivació econòmica. Per això, la taxa d'atur es reduirà lentament", i el Banc d'Espanya demana redissenyar "en profunditat" les polítiques actives d'ocupació.
Un ajust "continuat i considerable" per canalitzar el deute.
El supervisor bancari espanyol va alertar ahir, també en el seu informe anual, que els volums de deute públic han assolit nivells preocupants. Segons la seva opinió, els elevats muntants actuals "augmenten la vulnerabilitat financera del país i llastran el procés de recuperació". Per això, va reclamar un ajust fiscal "continuat i considerable" de manera creïble.
Reduir el dèficit seria, per al Banc d'Espanya, l'única manera de donar suport a les previsions de l'Executiu, que vol situar la ràtio de deute sobre el PIB per sota del 100% el 2017. Per aconseguir aquest objectiu caldria evitar que la càrrega més gran d'interessos es mengés els ajustos, i per això l'Executiu hauria d'aconseguir una reducció acumulada del dèficit primari (és a dir, excloent el pagament d'interessos) de 6,4 punts del PIB, o més de 64.000 milions d'euros.
Aquest ajust contribuiria a reduir el cost de finançament del sector privat, atès
que fins ara "les friccions en el mercat de crèdit dificulten la canalització dels nous fluxos cap als seus usos més eficients". Això és els nous projectes de les empreses i les famílies. D'aquesta manera, també es facilitaria la disminució de l'endeutament privat.
Aquest missatge va tenir lloc després que el mateix Banc d'Espanya difongués les dades de deute públic referits al primer trimestre de l'any actual que mostren que el volum total de passius ha avançat fins als 989.925.000 (és a dir, el 96,8% del PIB, enfront del 93,9% al tancament de l'any). És a dir, que l'Executiu hauria consumit ja entre gener i març 2,9 punts de deute dels cinc de què disposa per a tot l'any, ja que s'hauria proposat acabar l'exercici amb un deute en el 98,9% del PIB.
L'acumulació de nou deute s'ha concentrat en les comunitats autònomes.
Encara que aquest problema havia passat desapercebut en els últims mesos, ha tornat a aflorar amb les dades de març. En el primer trimestre de l'any, les regions han acumulat gairebé tants passius com en el conjunt dels nou mesos anteriors (més de 15.000 milions en els dos casos), sumant noves obligacions per valor de 31.471.000 d'euros.
És a dir, el ritme d'increment del deute autonòmic ascendeix al 16,5%, en taxa
interanual, enfront de l'11,5% en el trimestre anterior. Només tres comunitats concentren el 56,3% del nou volum de deute: Catalunya (7.901.000), Andalusia (5.004.000) i Comunitat Valenciana (4.807 milions). Els increments relatius ascendeixen al 27,4% en el cas de Múrcia.
D'altra banda, l'Administració central s'ha endeutat en 67.769.000 d'euros en l'últim any, fins a arribar als 813.227.000 en l'estoc d'obligacions, el que equival al 79,5% del PIB.
Finalment, els ajuntaments sí que han aconseguit aprimar el seu deute per tercer
trimestre consecutiu. Els seus passius han caigut a 40.855.000 d'euros al març,
1.924.000 menys que l'any anterior, fins al 4% del PIB.
Les claus de l'informe.
HABITATGE
El Banc d'Espanya subratlla que les compres de pisos efectuades pels estrangers van repuntar el 2013 i van representar un 16% del total. El descens del preu de l'habitatge el 2013 va ser del 5,8%, el que situa l'ajust acumulat en el 30%. L'organisme preveu que la contribució negativa d'aquest component de la
demanda al creixement del PIB "continuï moderant al llarg del present exercici".
A més, les noves mesures "haurien d'afavorir" que el lloguer guanyi terreny a la propietat el 2014.
COMPTES
El Banc d'Espanya va obtenir un benefici de 3.147.58 milions el 2013, un 18,1% menys que el 2012. D'altra banda, les tinences d'or al tancament de l'exercici s'eleven a 7.887,81 milions d'euros (equivalents a 9,054 milions d'unces d'or
fi), valorades a un preu de mercat de 871,22 euros per unça. Aquestes tinences no han variat durant l'exercici Luis María Linde va percebre un salari brut de 166.350 euros.
UNIÓ BANCÀRIA
L'informe assegura que els avenços en la creació de la unió bancària fomentaran un major grau de competència en el sector financer de l'àrea euro en què les
entitats hauran de seguir reforçant el seu capital en resposta a les majors exigències de reguladors i inversors.
LINDE I EL BCE
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va assegurar ahir que les mesures del BCE, per si soles, "no poden resoldre els problemes que estan a la base de la crisi que encara està travessant la zona euro". És a dir, no augmentaran el creixement ni seran decisives per a la creació d'ocupació, sinó que serviran per apuntalar l'eficàcia de les polítiques econòmiques ja implementades.
Pressió creixent per a una nova pujada de l'IVA.
Una nova veu autoritzada es va sumar ahir al cor que reclama al Govern que augmenti de nou els impostos indirectes, sobretot l'IVA, per garantir que es compleix l'objectiu de reducció del dèficit i obtenir el marge suficient per poder realitzar una rebaixa important de la tributació directa (IRPF, Societats, etc.): va ser el Banc d'Espanya. En el seu informe anual de 2013, l'entitat dirigida per Luis María Linde s'uneix als experts de la Comissió Lagares per a la reforma fiscal, a la Comissió Europea i l'FMI, que anteriorment havien traslladat una proposta idèntica a l'Executiu, amb l'argument de millorar l'eficiència del sistema impositiu; és a dir, augmentar la recaptació. No obstant això, sembla difícil que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a diferència de les ocasions anteriors en què se l'ha proposat, aneu a acceptar ara aquesta idea, especialment tenint en compte que la millora dels ingressos fiscals provocats per la recuperació econòmica en curs i les mesures recentment aprovades pel BCE per augmentar la liquiditat a la zona euro concedeixen un major marge d'actuació al Govern en matèria tributària.
Aquesta resistència numantina a pujar l'IVA (sigui per por al seu efecte en el consum o per por a un càstig electoral) no pot condicionar l'ambició de les rebaixes d'impostos promeses. L'elevada pressió fiscal que suporten actualment empreses i famílies s'ha convertit en un llast per a la inversió i la creació d'ocupació, el que augmenta l'exigència sobre la reconfiguració del sistema tributari espanyol que Hisenda presentarà ben aviat i que hauria d'impulsar la recuperació.