Hisenda assegura que Espanya complirà l'objectiu d'estabilitat del 6,5% imposat per Brussel·les.
Els números vermells del conjunt de l'Administració Pública, amb l'excepció dels ajuntaments, s'han incrementat fins al tercer trimestre respecte a l'any anterior. Entre gener i setembre, el desfasament sense comptabilitzar l'ajuda financera, va arribar als 49.291.000, una xifra superior als 48.491.000 registrats en el mateix període de 2012.
Aquest lleuger increment s'explica pel major deteriorament del conjunt de la Seguretat Social, que inclou les pensions, el Servei Públic d'Ocupació Estatal i el Fogasa. El desfasament va arribar al setembre el 0,32% del PIB (3.290 milions), una xifra que duplica els números vermells acumulats fins al tercer trimestre de l'any anterior (0,16 %). De fet, l'Administració central i les comunitats autònomes sí que han aconseguit rebaixar el seu dèficit públic.
Malgrat els mals resultats de la Seguretat Social, el comunicat remès per Hisenda assegura que l'òrgan encarregat d'abonar les pensions i les prestacions per desocupació complirà "folgadament" l'objectiu d'acabar l'exercici sense ultrapassar el límit del 1,4%. I recorden que el Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 5.200 milions per al servei d'atur. De fet, en termes pressupostaris, el sistema de pensions encara va registrar fins a octubre un superàvit de 1.485,5 milions que desapareixerà a finals d'any. La setmana passada, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar en una entrevista a Reuters que la Seguretat Social tancaria l'any amb un dèficit públic del 1,8%.
Les dades publicades ahir no inclouen als ajuntaments, la recopilació de dades sempre és més lenta. Els municipis han de tancar aquest any en equilibri, però, Hisenda confia que, com va passar en l'exercici anterior, acabin sumant un notable superàvit que serveixi per compensar possibles desviacions. Els ajuntaments, el 2013, van aconseguir un superàvit del 0,22% i el Govern espera que aquesta xifra s'incrementi aquest any. Les possibilitats que Espanya compleixi l'objectiu del dèficit d'aquest any, fixat en el 6,5%, es troba en els municipis.
L'Administració central va acumular un dèficit fins al setembre, sense incloure els 4.822.000 desemborsats aquest exercici per ajudar la banca, del 3,49 % del PIB enfront del 3,52% registrat fa un any. Una mínima millora que també es produeix en el cas de les comunitats autònomes, els números vermells baixen mínimament del 1,03% a l'1 %. En qualsevol cas, cal tenir en compte que, a diferència de l'any anterior, no es produirà l'estalvi derivat de la supressió de la paga extra de Nadal, que va permetre reduir la despesa en personal en més de 3.000 milions en el cas de les comunitats autònomes i en gairebé 1.000 milions per a l'Estat central i els ajuntaments. D'altra banda, el ministeri també va publicar ahir les dades fins a l'octubre de l'Estat (sense incloure els organismes autònoms) que mostren que el dèficit públic es va situar, a falta de dos mesos per acabar l'any, al 3,61%, molt a prop de l'objectiu per a tot l'any del 3,8%.
No obstant això, Hisenda argumenta que aquesta dada està influenciat per l'avançament de transferències a la Seguretat Social. Descomptant aquest efecte, els números vermells baixen fins al 3,29%. L'estadística mostra que els ingressos tributaris van avançar un 0,8% entre gener i octubre, un increment que s'explica per les pujades fiscals. L'efecte dels augments impositius ha permès ingressar 11.000 milions addicionals. La major part d'aquests diners procedeix de la pujada de l'IVA , que ha suposat 7.486.000 més. La despesa de l'Estat va augmentar fins a l'octubre un 6,3%, influenciat per les majors partides destinades a pagar interessos del deute.
El dèficit de l'Administració central, les comunitats autònomes i la Seguretat Social va arribar als 49.294.000 d'euros (4,8% del PIB) fins al tercer trimestre enfront dels 48.491.000 (4,71% del PIB) registrats en el mateix període l'any anterior. L'increment s'explica pel major deteriorament de la Seguretat Social.
Les xifres fins al tercer trimestre són pitjors que les de fa un any.
Els números vermells augmenten en sis comunitats.
Si bé el conjunt de les comunitats van aconseguir rebaixar el seu dèficit en el tercer trimestre d'aquest any, sis regions van collir pitjors xifres que fa un any.
Són Aragó, Astúries, la Rioja, Madrid, Navarra i València. De fet, Múrcia ja va superar al setembre el límit de dèficit per a tot l'any. Va acumular un desfasament del 1,68% i el seu límit era del 1,59%. La mateixa situació es produeix a Navarra, però, els seus resultats són equívocs pel seu calendari diferent d'ingressos i despeses.
El dèficit de la Comunitat de Madrid va arribar als 1.831 milions, un 1% del seu PIB. Aquesta xifra és superior a la registrada el mateix període de l'any anterior (0,71%) i s'acosta molt a l'objectiu per a tot l'any (1,07 %). No obstant això, fonts de la Comunitat de Madrid van rebutjar les xifres ofertes per Hisenda i van assegurar que el seu dèficit fins a setembre en termes de comptabilitat nacional, se situa en el 0,84%. Argumenten des del departament d'Enrique Ossorio que el Govern inclou despeses encara no executats. Aragó, Catalunya i Castella -la Manxa són altres de les comunitats que es troben a un pas de superar el seu objectiu de dèficit públic. L'experiència indica que les dades trimestrals de dèficit regional s'han de prendre amb cautela. És habitual que es produeixin canvis importants en els últims mesos de l'any. De moment, els números semblen indicar que les regions incompliran l'objectiu de tancar l'any amb un dèficit agregat inferior al 1,3%.