jueves, 5 de diciembre de 2013

Dura batalla contra el pillatge i la picaresca


ESTAFES. Les entitats combaten el frau amb una formació cada vegada més especialitzada i mitjançant eines d'anàlisi avançat i enginyeria de dades, que permeten establir patrons de detecció de comportaments.

Cinc segles després del jove Lázaro de Tormes, el pillatge i la picaresca segueixen sent característiques innates d'alguns individus que poblen aquest nostre sòl patri.

Així ho testifica l'últim informe sobre el Frau a l'assegurança Espanyol, elaborat per Icea, que ha apuntat que els intents d'estafa a les asseguradores van créixer un 12% el 2012. En total es van detectar més de 145.000 casos que, de no ser percebuts, haurien suposat per a les companyies 563 milions d'euros.

Davant d'aquest panorama, les firmes redoblen esforços. Durant l'últim any van incrementar un 18% la partida destinada a combatre el frau, la repercussió final pateix la resta de clients. Internet i les xarxes socials es consoliden com a eines bàsiques en la lluita, a causa de l'afició dels usuaris per documentar qualsevol esdeveniment de la seva vida, mitjançant vídeos o fotos. No obstant això, la formació cada vegada més especialitzada i l'ús de noves solucions i eines són també elements fonamentals.

"Desenvolupem programes formatius específics per als nostres col·laboradors i proveïdors, com la formació especialitzada en biomecànica en els perits d'actuacions", explica Arturo López, responsable de Gestió de Frau i Recobraments d'Axa Assegurances. La companyia presidida per Jean - Paul Rignault, que l'any passat va evitar més de 15.000 sinistres fraudulents, realitza també importants inversions en eines d'enginyeria de dades, que "permeten identificar i trobar relacions anòmales".

Les asseguradores en els últims temps tracten d'avançar i preveure estafes abans de què aquestes es consumeixen. Així, compten amb solucions en intel·ligència com les que ofereix SAS, grup expert en l'anàlisi avançat a escala mundial que, basant-se en prediccions del comportament de clients, després d'un detallat anàlisi de diferents variables, genera patrons de detecció.

"Tradicionalment, aquests s'establien quanta ja s'havia produït el frau", explica Isidoro García, responsable de l'àrea d'assegurances de la companyia. La clau per al directiu resideix en la "capacitat d'anticipació ". Per a això resulta imprescindible analitzar tota la informació disponible, "no únicament les dades estructurades", i incloure variables com ara els textos dels parts de sinistre, informació meteorològica o la geolocalització. "Això incrementa la fiabilitat i la capacitat discriminant", apunta García.

La tipologia de defraudadors no ha variat molt al llarg dels anys. "Històricament es parlava de dues categories : el casual i el professional. No obstant això, la crisi fa que aparegui una tercera : el defraudador per necessitat econòmica ", explica Carlos Pals, director de sinistres del Grup Zurich, entitat que detecto algun tipus de frau en un 0,45% de les seves pòlisses el passat exercici. "Són persones que veuen en l'assegurança una via d'escapament a una necessitat concreta", comenta el responsable. Les xarxes organitzades, que aconsegueixen finançar o blanquejar diners a partir de les assegurances, també estan a l'ordre del dia.

Per Pals, "combatre el frau suposa una millora de la sinistralitat i, per tant, donar estabilitat a les primeres". La companyia suïssa va ser premiada per Icea el 2012 després destapar el cas d'un incendi provocat en una nau la cobertura ascendia a 1.200 milions d'euros.

Informació: Expansión