Els Metges alerten sobre les mútues barates

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha donat a conèixer els resultats de l'enquesta de "Segur Lliure " que realitza entre els seus col·legiats. En total s'han realitzat 367 entrevistes telefòniques entre el catorze i el vint-i d'octubre. A continuació et resumim les principals dades que revela aquest estudi:

- El 63% declara que les companyies asseguradores constitueixen la seva activitat principal, mentre que per al 37% és complementària amb la sanitat pública.
- El 77 % dels seus pacients tenen una assegurança mèdica.
- El 43 % dels seus pacients ve recomanat per un altre pacient i el 35% del quadre mèdic de l'entitat.
- El 74 % dels enquestats creu que els baixos honoraris que paguen les entitats asseguradores perjudiquen la qualitat del sector.
- És important ressaltar que, en el rànquing de valoració dels metges sobre les entitats, AXA se situa com la 1ª companyia amb cobertura nacional.

Els metges valoren per treballar amb una companyia, entre d'altres aspectes:
- Facilitat per sol·licitar autoritzacions, proves i tractaments (8.2)
- Honoraris (8)
- Diligència de la Direcció Mèdica en les respostes (8)
- Bona comunicació amb la direcció Mèdica (7.8)
- Agilitat en la facturació (7.8)

Així mateix, des del mateix Col·legi Oficial de Metges, alerten de la importància que els ciutadans llegeixin bé la "lletra petita " de les seves pòlisses abans de signar-les, ja que en els últims temps s'han donat casos de pòlisses trampa que "al principi semblaven molt econòmiques però que al cap de dos anys s'encarien".

Enquesta d'Assegurança Lliure 2013 - Rànquing de les entitats d'assegurança lliure segons l'opinió dels metges de Barcelona.

El Col·legi de Metges de Barcelona ha donat a conèixer els resultats de l'enquesta d'assegurança lliure 2013 i ha presentat un rànquing de les mútues en funció de l’opinió dels metges que treballen en aquest sector. El Dr. Jaume Padrós, vicepresident 1er del COMB, i el Dr. Ramon Torné, President de la Secció Col·legial d'Assegurança Lliure, han informat sobre la situació de la medicina privada a Catalunya.

L’estudi del COMB descriu l’opinió dels metges sobre l’estat del sector de les assegurances sanitàries i presenta un rànquing amb la valoració dels metges sobre les entitats d’assegurança lliure de Catalunya. En l'estudi s'analitzen diversos aspectes com les condicions de treball dels professionals, la relació del metge amb les companyies del sector, l’agilitat de les entitats en la gestió de tràmits burocràtics i, entre d’altres aspectes, els diversos tipus de pòlisses del sector. La dificultat en l'autorització de proves i tractaments i el nivell d'honoraris són els dos punts que generen més descontent entre els enquestats. 

A Catalunya, més de 6.000 metges treballen en el sector de les assegurances sanitàries. Les entitats d’assegurança lliure tenen una llarga tradició al país i, segons les últimes dades oficials, 2.008.366 persones tenen contractada una pòlissa privada d’assistència mèdica.

Informació: comb.cat

Rignault (AXA): "Una persona no hauria d'estalviar només per un incentiu fiscal"

"Necessitem un sistema públic sòlid i sostenible. És de justícia social. La reforma de les pensions s'ha d'abordar amb consens, al marge d'un partit polític. És una transformació a llarg termini, a 15 o 20 anys, que no coincideix amb el calendari polític", declara Jean-Paul Rignault, conseller delegat d'AXA Espanya, a El Mundo. "L'estalvi en pensions és un esforç a llarg termini que no està reservat als més rics. Hem de convèncer els espanyols que cal estalviar i no només al pis, també en pensions perquè la pensió pública baixarà i és important complementar el sistema públic amb un sistema via empreses i també individualment ", afegeix.

"Demanar estalviar a algú sense feina o a una empresa amb dificultats financeres és bastant difícil. Però Espanya és un país amb mà d'obra de qualitat excel·lent i competitiva que la recuperació arribi, per fidelitzar els empleats i mantenir la competitivitat les empreses podran oferir als seus treballadors un pla de pensions o de salut perquè és un benefici social amb un retorn important i segurament més atractiu que només un augment de la remuneració", afirma Rignault. "L'incentiu fiscal és positiu, una ajuda. Però una persona no hauria d'estalviar només per una qüestió fiscal . La raó de ser d'un Pla de Pensions és la de tenir una pensió en jubilar-se amb o sense incentiu fiscal", conclou.

Informació: Grupo Aseguranza

Les assegurances de Directius mantenen el seu atractiu

SEGONS REFLECTEIX EL SISÈ ESTUDI SOBRE AQUEST TIPUS DE PÒLISSES DE MARSH

LES ASSEGURANCES DE D&O MANTENEN LA SEVA LÍNIA DE FORT DESENVOLUPAMENT AL MERCAT ESPANYOL, TANT PEL QUE FA A VOLUM DE PRIMES (+7,87 %) COM A NOMBRE DE PÒLISSES (+16,1 %). UN 34% DELS NOUS CLIENTS SÓN PIMES. TRES DE CADA QUATRE DEMANDES S'ADRECEN ALS CEO DE LES EMPRESES. AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES CONCLUSIONS DE LA SISENA EDICIÓ DE L'ESTUDI SOBRE EL SEGUR DE RESPONSABILITAT CIVIL D'ADMINISTRADORS, CONSELLERS I DIRECTIUS, ELABORAT PEL DIRECTOR DEL SERVEI D'ESTUDIS DE MARSH I PUBLICAT PER LA SEVA SIGNATURA, AMB LA COL·LABORACIÓ I PATROCINI DE GÓMEZ-ACEBO & POMBO.

LA PRESENTACIÓ DEL TREBALL es va realitzar precisament a l'oficina madrilenya del bufet. L'acte va ser inaugurat per Fernando Igartua, vicepresident del despatx d'advocats, que es va aturar a la "proposta de reforma de la legislació mercantil formulada per la Comissió d'Experts en Matèria de Govern Corporatiu", presentada el 14 d'octubre. Ha destacat que aquesta proposta s'emmarca en un moment en què s'està treballant en les reformes del Codi Penal i del Codi Mercantil, que serà "la reforma més important del dret mercantil que s'ha emprès des de 1989 i que tots estem esperant". Quant a la repercussió en la responsabilitat d'administradors, consellers i directius, ha explicat que aquesta reforma inclou l'establiment d'un " espai d'immunitat " per als administradors i directius quan es tracti decisions empresarials que segueixin el "procediment adequat" i contemplin el deure de diligència, així com una nova regulació del conflicte d'interessos i l'obligació que els administradors declarin en la memòria tant el balanç com la solvència de la societat.

Alhora, ha subratllat que aquesta proposta també esmenta l'assegurança, de manera que potser es faci constar en la memòria aquelles contingències per les quals l'empresa compti amb una assegurança de RC. "Es tracta d'un gest de complicitat a l'assegurança obligatòria? No ho vull i no ho crec. Però sembla que, per primera vegada, el legislador s'adona que l'assegurança té algun sentit ", ha declarat.

Luis Docio, director general de MARSH a Espanya, va parlar de la importància de les assegurances D&O, incidint en què en els últims anys "s'ha disparat la seva contractació " pels efectes de la crisi. De fet, ha apuntat a un increment de les reclamacions cap a entitats financeres i constructores i immobiliàries, dos dels sectors més castigats per l'actual conjuntura.

CAL DESTACAR L'EXTENSIÓ D'AQUESTES ASSEGURANCES A LES PIMES: EL 34,5% D'ELLES COMPTE AMB UN D'AQUESTS PRODUCTES (28,8% EN 2011). FINS I TOT, EL 34% (+5 %) DELS NOUS COMPRADORS SER PIMES, SEGUIDES PER LES EMPRESES FAMILIARS (20 %) I ENTITATS FINANCERES (18%).

A continuació, Francisco Peña, soci de Gómez-Acebo & Pombo, va departir sobre la responsabilitat d'administradors i consellers i explicar a qui correspon la iniciativa en la reclamació -acció social o individual-, el termini de prescripció de la responsabilitat, les jurisdiccions competents- mercantil o civil - per dirimir les reclamacions o les cobertures que ofereixen les assegurances D&O.
Ha destacat que aquestes pòlisses cobreixen la fiança -civil i penal- i la defensa jurídica si no hi ha conducta dolosa. En cas que l'hagués, ha recordat que aquestes assegurances garanteixen l'avenç dels fons de defensa legal o la fiança, que seran reemborsats en cas de conducta culposa. A més, ha incidit que poden cobrir el pagament de multes i sancions, quedant excloses aquelles que la llei no permeti assegurar. Així mateix, ha posat èmfasi que les clàusules del contracte ha d'estar ben redactat i adequat a la nostra legislació i institucions de dret, ja que solen ser cobertures importades de l'àmbit anglosaxó. "Aquestes traduccions generen confusió, el que va en perjudici de l'assegurador ", ha advertit.

EL MERCAT CONTINUA CREIXENT
José María Elguero, director del Servei d'Estudis de MARSH i autor de l'informe, va repassar els principals resultats del mateix. Va assenyalar així que el mercat de les assegurances D&O va tornar a créixer el 2012, tant en primeres com en pòlisses. Les primes van arribar als 145.750.000 d'euros (+7,87 %) , mentre que el nombre de pòlisses es va elevar fins a 36.268 (+16,21 %), de manera que ja suposa un 9,65% del volum total de primes de RC. Pel que fa al repartiment per comunitats autònomes, Madrid, Catalunya, Andalusia, València i el País Basc es reparteixen el 71% del total de primes, encara que només les tres primeres han augmentat el seu volum.

Un altre fet singular és l'extensió d'aquestes assegurances a les pimes: el 34,5% d'elles ja compta amb un d'aquests productes (28,8% el 2011). Fins i tot, el 34 % (+5 %) dels nous compradors van ser pymes, seguides per les empreses familiars (20 %) i entitats financeres (18%).

El sector serveis ja suposa un 42 % de les pòlisses, apropant-se a la indústria (57%). Pel que fa a la prima mitjana, va baixar fins als 4.018 euros a l'any (4.382 euros el 2011) , tot i que s'entreveu la fi del cicle de 'mercat tou' com a conseqüència de l'augment de la sinistralitat. També hi ha dades no tan positius. Per exemple, una de cada dues empreses desconeix l'existència d'aquest tipus d'assegurances, encara que suposa una millora respecte a l'any anterior, quan un 60% de les empreses deia no conèixer-lo. I la crisi ha provocat que el nombre d'empreses que decideixen no contractar pel seu cost hagi passat del 5% al 12%.

Amb tot, l'auge de l'assegurança D&O queda patent en l'augment del nombre mitjà de corredories i operadors que porten aquests productes en la seva oferta, que el 2012 va arribar fins als 280 (+36,5 %). Cal anotar el descens del pes dels corredors (52%), que cedeixen quota en favor dels operadors de bancassegurances (39% el 2012, enfront del 36 % de l'exercici anterior). A més, el mercat està molt concentrat, ja que les set primeres entitats acaparen el 89,9 % de les pòlisses de D&O (88,1% el 2011), mentre que les dues primeres controlen un 52,5% (48,65% en 2011).

Altres conclusions
- Només un 10,3% dels clients reduir la seva cosina, mentre que un 13,76% la va augmentar, encara que aquest increment es produeix especialment en sectors concrets, com entitats financeres i empreses lligades a la construcció.

- La major part dels clients (86,4%) va mantenir estables els límits assegurats, mentre que el 9,3% dels reduir -pel sobre assegurament motivat pel descens de l'activitat o per necessitat de reduir costos- i el 4,3% els va augmentar - per internacionalització o adquisició d'empreses, essencialment-. Sobre això, Josep M ª Elguero afirmar que a Espanya " hi ha capacitat per assegurar qualsevol límit contractat". La capacitat general disponible se situa en 505 milions d'euros, amb una capacitat màxima de 600 milions i una capacitat mitjana de 20 milions. Atenent només a les empreses que cotitzen a l'IBEX, els administradors i directius d'aquestes companyies compten amb 3.600 milions d'euros de cobertura, amb un límit mitjà de 106 milions.

- La sinistralitat va aconseguir al 43,2% (+6,6 %) de les empreses assegurades. Les entitats financeres i el sector de la construcció i immobiliari van suposar gairebé el 70% del total. I el 4,45% de les empreses que tenia segur de D&O entrar en concurs de creditors. Destaca l'augment de les reclamacions individuals, que ja suposen un 75 % del total. El seu objectiu principal són els CEO de les empreses (75 %), seguits pels presidents (38%) i directors financers (36%).

- Les despeses de defensa jurídica suposar un 74% (82% el 2011) de les quantitats satisfetes per les asseguradores, les quanties oscil·len entre 30.000 i 100.000 euros de mitjana, encara que poden arribar a 2 milions per a les reclamacions que arriben per via de cassació al Tribunal Suprem.

- Les indemnitzacions per responsabilitat van ser la partida que més va créixer (+12), suposant el 22% del total. Les quantitats desemborsades es completen amb les destinades al pagament de fiances (2%) i multes (2%). Les fiances exigides oscil·len entre 1,5 i 10 milions d'euros.

- La major part de les demandes procedeix de la Junta d'Accionistes (41,8%), seguida pels empleats (35,5%) i els creditors (11,9 %). Les entitats financeres (37,8%) i les immobiliàries i constructores (31%) són les que acumulen més reclamacions.

Informació: Actualidad Aseguradora

Hisenda assegura que la rebaixa de l'IRPF entrarà en vigor el 2015

"BAIXADA SELECTIVA" / Ferre anuncia que la reforma fiscal entrarà en vigor "de manera escalonada" el 2015, 2016 i 2017 en funció del que diguin els experts, de la conjuntura i dels objectius de dèficit.

El secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, va anunciar ahir que la reforma fiscal entrarà en vigor "de manera escalonada" el 2015, 2016 i 2017. En el cas concret de l'IRPF, Ferre va confirmar que la intenció del Govern és que s'apliqui ja el 2015. Això vol dir que en l'últim any de la legislatura, amb les eleccions a l'horitzó, serà vigent una " rebaixa selectiva" de l'IRPF que afectarà les retencions d'aquest exercici.

Durant la seva participació en el Fòrum Cinc Dies, Ferre va assenyalar que un dels elements que ha de tenir en compte la reforma fiscal - que el Govern presentarà al març després de rebre la proposta dels experts a finals de febrer -són els terminis de la seva entrada en vigor en funció de la situació de l'economia espanyola i dels objectius de compliment de dèficit.

A això cal afegir que Hisenda ha d'acordar les mesures amb Brussel·les, qui posa en dubte que Espanya tingui marge de maniobra per abaixar impostos, tal com va avançar EXPANSIÓ el passat 22 de novembre. Així, fonts del fisc es remeten a les declaracions del ministre Montoro, qui va anunciar, que una part de les mesures entraran en vigor el 2014, en concret, la part autonòmica, com les modificacions en la taxa dels dipòsits bancaris o en l'Impost sobre Patrimoni.

Sobre la possibilitat d'eliminar la deducció per habitatge en l'IRPF de forma retroactiva - es va suprimir a partir de l'1 de gener d'aquest any per noves adquisicions -, Ferre va comentar que "no té molt sentit eliminar de forma brusca i sense cap alternativa". Preguntat per si aquestes paraules deixaven la porta oberta a la seva supressió, ho va negar amb rotunditat i va voler deixar clar que la reforma fiscal " no perjudicarà " els drets adquirits de les persones que ja estan gaudint d'aquesta deducció.

Els ingressos tributaris van créixer un 0,8% en termes bruts entre gener i novembre.

Sobre l'IRPF, el secretari d'Estat va dir que rebaixaran certs tipus, que ara són "alts", perquè la intenció del Govern és retornar la renda més gran disponible als espanyols perquè així es pugui reactivar la demanda interna, i, amb això, l'activitat econòmica. Respecte a una possible alça de les rendes del capital, ha apuntat que l'objectiu és incentivar l'estalvi a llarg termini.

Ferre no es va mostrar partidari de modificar l'IVA, atès que, segons va dir, l'impost ha d'anar ampliant les seves bases imposables d'acord a la millora general de l'economia, sense necessitat de pujar els tipus, encara que va afirmar que "el futur de l'IVA no està escrit "i que els experts hauran d'analitzar aquest impost. "És possible que en un període no massa llarg de temps les bases subjectes a l'IVA creixin de manera raonable sense introduir canvis i de forma natural ", ha subratllat.

El que també abordarà la reforma fiscal, segons Ferre, és l'impost sobre societats, atès que les deduccions que han estat " una forma de foradar la base imposable ", pel qual ha apostat perquè la seva recaptació en termes de PIB passi de l'1,6% actual a entre el 2,5 % i el 2,7%, és a dir, uns 10.000 milions més.

Crisis
Ferre va avançar que els ingressos tributaris van créixer un 0,8% en termes bruts entre gener i novembre en comparació amb 2012, i en termes homogenis, a la recaptació fiscal va augmentar un 3,7%. El secretari d'Estat va indicar que els ingressos per IRPF van caure un 0,7% al novembre, mentre que els de l'IVA es van incrementar un 1,3 % i els hidrocarburs es van disparar un 20 %.
Va assegurar que no hi ha "cap crisi" ni "caos" a l'Agència Tributaria (AEAT) arran dels cessaments i dimissions que estan tenint lloc, segons el secretari d'Estat, els canvis " no arriben a deu persones" d'una plantilla de 27.000. Les dades oficials de l'AEAT són que s'han produït 104 cessaments en dos anys, 29 des de juliol, amb el nou director, d'entre 1.800 inspectors. "Cap som imprescindibles", ha destacat. "No compta gens la ideologia", va assegurar tot i que Montoro va declarar que la cúpula estava plena de socialistes.

Informació: Expansión

«Les empreses sortiran de la crisis abans que els ciutadans»

Jean Paul Rignault President d'AXA Espanya. El màxim responsable de la firma d'assegurances aposta per salaris alts per «fomentar l'estalvi i complementar la pensió pública»

Jean Paul Rignault fa gairebé un any com a conseller delegat d'AXA Espanya. La companyia d'assegurances té sis direccions territorials entre les quals hi ha la de la Comunitat Valenciana i Balears. En aquesta regió té 700 corredors i agents.

- Les vendes de cotxes van créixer un 37 % el mes d'octubre i, per primera vegada en aquesta crisi, en l'acumulat de l'any s'han matriculat més vehicles que en l'exercici anterior. Estem davant d'un canvi de tendència?

- Seguim molt de prop les vendes de cotxes i de gasolina perquè són dos indicadors clau. Si la gent té capacitat per comprar cotxe, amb pla PIVE o sense, és una notícia excel·lent per a nosaltres. La falta de crèdit ha afectat el nostre negoci perquè ha reduït les inversions de les empreses i ha provocat la manca de demanda interna, que és bàsica per al nostre negoci. L'assegurança en general està totalment vinculat a l'evolució de l'economia i cada bona notícia és clau per a nosaltres encara que l'alt atur segueix sent un factor fonamental. Sense feina no es pot estalviar i comprar béns. Per tant, l'augment de matriculacions és bo i la nostra perspectiva és positiva perquè vindrà la recuperació econòmica. Primer arribarà a les empreses i, en segon lloc, als ciutadans, que veuran una reducció en la taxa d'atur. Això arribarà, encara que en un segon lloc. Abans veurem un augment del PIB que una reducció de l'atur. Per a nosaltres, és important els dos factors, ja que la nostra activitat es vincula a dues dades.

- Quines perspectives tenen en flota d'empreses i en llogadores de cotxes?

- Les empreses, clarament, seran els primers clients d'AXA que es beneficiaran de la recuperació econòmica. Volem diversificar la nostra activitat creixent en el segment d'empreses. Les flotes de lloguer no és una àrea on estiguem actius i l'evolució d'aquest sector no ens afectarà encara estem molt atents, ja que el turisme és un dels criteris per demostrar la recuperació econòmica.

- En situació de crisi hi ha menys cotxes circulant i, per tant, menys riscos per a un assegurador. Diversos operadors han estat molt agressius en els preus aprofitant la caiguda de la sinistralitat.

Preveu problemes en el sector d'asseguradores d'auto?

- En una part del nostre negoci som anticíclics i en una altra no. A la part de les empreses no és així, ja que ens afecta la crisi a l'activitat dels nostres clients però en la part d'assegurador de persones és veritat que és anticíclic al nostre sector. Les crisis no són cap alegria, sota cap concepte, però és cert que la recuperació pot ser un problema per a les assegurances destinades a persones. Durant la crisi, els nostres clients han utilitzat menys el seu vehicle, la freqüència d'ús ha baixat i això és una notícia excel·lent per a una asseguradora. Aquesta millora de la sinistralitat l'hem acompanyat amb descomptes. Ho ha fet tot el sector i AXA també. La prima mitjana ha baixat un 30% de mitjana en els tres últims anys.

- Què passarà quan es consolidi la recuperació?

- Quan sortim de la crisi, els nostres clients usaran més el seu cotxe i això vol dir que pel mateix preu s'utilitzaran més el seu vehicle. Augmentarà la sinistralitat. Haurem de cobrir més sinistres pel mateix preu. La situació es regularà en el temps. La recuperació és una alegria però a curt termini les asseguradores han de planificar amb cura. Treballem amb un mercat amb alta competència i anem a ajustar-nos a aquest nou escenari.

- Pot fer fallida alguna asseguradora per aquest ajust de preus?

- No ho crec. El sector ha demostrat la seva solvència i sostenibilitat i no ha hagut de rebre ajudes de l'Estat, com altres sectors. Hem seguit fent el nostre treball de manera excel·lent. Som un sector que ha tingut un comportament molt bo durant la crisi escoltant als clients. No veig problemes en el sector.

-Fa unes setmanes, el conseller delegat de Carrefour va dir a València que Europa s'havia equivocat amb la baixada generalitzada de salaris perquè, amb ella, s'havia perdut la classe mitjana. Comparteix AXA aquesta idea?

-El que està clar és que hi ha una vinculació entre la demanda interna i el consum amb el nostre negoci. Quan la taxa d'atur baixa i el poder adquisitiu augmenta, és una bona notícia per a nosaltres perquè significa que les nostres vendes poden incrementar. Més clients treballant i amb millors salaris és una qüestió que ens beneficiaria. Poso un exemple: Els espanyols quan pensen en la jubilació té un producte clau d'inversió que és el seu habitatge. Això és bo però nosaltres pensem que des de AXA es pot preparar la jubilació. Cal fomentar l'estalvi que permeti complementar la pensió pública. Aquest és un programa no només per als rics sinó per a tothom. Clarament, amb un major poder adquisitiu i menys atur aquesta preparació de la jubilació serà més possible per què estic d'acord amb els que diuen des de Carrefour encara matiso que en AXA no hem abaixat els salaris.

- Quina és l'evolució de la companyia a la Comunitat?

- L'evolució del negoci a la regió és una mica millor que la mitjana nacional. Estem satisfets.

- Per què els va millor el negoci a la Comunitat Valenciana que a la resta d'Espanya?

- La regió té un pes més important en riscos d'empreses. Hi ha un teixit industrial prou actiu en la territorial i ens beneficiem d'aquesta situació local per desenvolupar el nostre negoci. Crec que és el punt clau de diferenciació d'aquesta territorial i la resta d'Espanya. Aquí hi ha més riscos d'empreses i és una situació que volem desenvolupar encara que aquesta sigui vinculada amb l'evolució de la regió.

- Quins productes d'AXA els demanen els valencians?

- Assegurances de responsabilitat perquè som part d'un grup internacional i podem seguir als nostres clients en el món i les exportacions és un punt clau de l'economia. Espanya ha desenvolupat sempre les seves exportacions i crec que és un punt per a nosaltres interessant perquè tenim la capacitat com a actor internacional d'oferir un servei mundial als clients.

Informació: Portaldetuciudad.com

AXA lidera el Baròmetre Social d'Assegurances de Optimedia

La companyia asseguradora és la que exhibeix el major mitjana de fans, així com el post amb major índex d'interaccions en les xarxes socials analitzades (Facebook, Twitter, Youtube i Google).
En concret, es tracta del post llançat per AXA i l'Associació Espanyola Contra el Càncer a Twitter amb motiu de la celebració del Dia del càncer de mama, celebrat el passat 19 d'octubre.

En el rànquing, per darrere d'AXA, se situen Nou, Santalucía i Mutua Madrileña.

Optimedia realitza aquest baròmetre gràcies a l'eina Socialtools, que permet determinar les estratègies socials més reeixides, els continguts més rellevants, així com extreure benchmarks i múltiples insights per a la gestió social de les marques en Optimedia.

Informació: Ipmark.com

El deteriorament de la Seguretat Social eleva el dèficit públic al 4,8%

Les xifres fins al tercer trimestre són pitjors que les de fa un any.

Hisenda assegura que Espanya complirà l'objectiu d'estabilitat del 6,5% imposat per Brussel·les.

Els números vermells del conjunt de l'Administració Pública, amb l'excepció dels ajuntaments, s'han incrementat fins al tercer trimestre respecte a l'any anterior. Entre gener i setembre, el desfasament sense comptabilitzar l'ajuda financera, va arribar als 49.291.000, una xifra superior als 48.491.000 registrats en el mateix període de 2012.

Aquest lleuger increment s'explica pel major deteriorament del conjunt de la Seguretat Social, que inclou les pensions, el Servei Públic d'Ocupació Estatal i el Fogasa. El desfasament va arribar al setembre el 0,32% del PIB (3.290 milions), una xifra que duplica els números vermells acumulats fins al tercer trimestre de l'any anterior (0,16 %). De fet, l'Administració central i les comunitats autònomes sí que han aconseguit rebaixar el seu dèficit públic.

Malgrat els mals resultats de la Seguretat Social, el comunicat remès per Hisenda assegura que l'òrgan encarregat d'abonar les pensions i les prestacions per desocupació complirà "folgadament" l'objectiu d'acabar l'exercici sense ultrapassar el límit del 1,4%. I recorden que el Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 5.200 milions per al servei d'atur. De fet, en termes pressupostaris, el sistema de pensions encara va registrar fins a octubre un superàvit de 1.485,5 milions que desapareixerà a finals d'any. La setmana passada, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar en una entrevista a Reuters que la Seguretat Social tancaria l'any amb un dèficit públic del 1,8%.

Les dades publicades ahir no inclouen als ajuntaments, la recopilació de dades sempre és més lenta. Els municipis han de tancar aquest any en equilibri, però, Hisenda confia que, com va passar en l'exercici anterior, acabin sumant un notable superàvit que serveixi per compensar possibles desviacions. Els ajuntaments, el 2013, van aconseguir un superàvit del 0,22% i el Govern espera que aquesta xifra s'incrementi aquest any. Les possibilitats que Espanya compleixi l'objectiu del dèficit d'aquest any, fixat en el 6,5%, es troba en els municipis.

L'Administració central va acumular un dèficit fins al setembre, sense incloure els 4.822.000 desemborsats aquest exercici per ajudar la banca, del 3,49 % del PIB enfront del 3,52% registrat fa un any. Una mínima millora que també es produeix en el cas de les comunitats autònomes, els números vermells baixen mínimament del 1,03% a l'1 %. En qualsevol cas, cal tenir en compte que, a diferència de l'any anterior, no es produirà l'estalvi derivat de la supressió de la paga extra de Nadal, que va permetre reduir la despesa en personal en més de 3.000 milions en el cas de les comunitats autònomes i en gairebé 1.000 milions per a l'Estat central i els ajuntaments. D'altra banda, el ministeri també va publicar ahir les dades fins a l'octubre de l'Estat (sense incloure els organismes autònoms) que mostren que el dèficit públic es va situar, a falta de dos mesos per acabar l'any, al 3,61%, molt a prop de l'objectiu per a tot l'any del 3,8%.

No obstant això, Hisenda argumenta que aquesta dada està influenciat per l'avançament de transferències a la Seguretat Social. Descomptant aquest efecte, els números vermells baixen fins al 3,29%. L'estadística mostra que els ingressos tributaris van avançar un 0,8% entre gener i octubre, un increment que s'explica per les pujades fiscals. L'efecte dels augments impositius ha permès ingressar 11.000 milions addicionals. La major part d'aquests diners procedeix de la pujada de l'IVA , que ha suposat 7.486.000 més. La despesa de l'Estat va augmentar fins a l'octubre un 6,3%, influenciat per les majors partides destinades a pagar interessos del deute.

El dèficit de l'Administració central, les comunitats autònomes i la Seguretat Social va arribar als 49.294.000 d'euros (4,8% del PIB) fins al tercer trimestre enfront dels 48.491.000 (4,71% del PIB) registrats en el mateix període l'any anterior. L'increment s'explica pel major deteriorament de la Seguretat Social.

Les xifres fins al tercer trimestre són pitjors que les de fa un any.

Els números vermells augmenten en sis comunitats.
Si bé el conjunt de les comunitats van aconseguir rebaixar el seu dèficit en el tercer trimestre d'aquest any, sis regions van collir pitjors xifres que fa un any.
Són Aragó, Astúries, la Rioja, Madrid, Navarra i València. De fet, Múrcia ja va superar al setembre el límit de dèficit per a tot l'any. Va acumular un desfasament del 1,68% i el seu límit era del 1,59%. La mateixa situació es produeix a Navarra, però, els seus resultats són equívocs pel seu calendari diferent d'ingressos i despeses.

El dèficit de la Comunitat de Madrid va arribar als 1.831 milions, un 1% del seu PIB. Aquesta xifra és superior a la registrada el mateix període de l'any anterior (0,71%) i s'acosta molt a l'objectiu per a tot l'any (1,07 %). No obstant això, fonts de la Comunitat de Madrid van rebutjar les xifres ofertes per Hisenda i van assegurar que el seu dèficit fins a setembre en termes de comptabilitat nacional, se situa en el 0,84%. Argumenten des del departament d'Enrique Ossorio que el Govern inclou despeses encara no executats. Aragó, Catalunya i Castella -la Manxa són altres de les comunitats que es troben a un pas de superar el seu objectiu de dèficit públic. L'experiència indica que les dades trimestrals de dèficit regional s'han de prendre amb cautela. És habitual que es produeixin canvis importants en els últims mesos de l'any. De moment, els números semblen indicar que les regions incompliran l'objectiu de tancar l'any amb un dèficit agregat inferior al 1,3%.

Informació: CincoDías

Estalviar no és només cosa de bancs

Les asseguradores gestionen un terç del patrimoni dels plans, mentre augmenten els PPA i les PIAS.

A mesura que es veu més clar que les pensions públiques deixaran de ser el generós que han vingut sent en les últimes dècades, augmenta la necessitat pensar seriosament quin tipus de jubilació volem gaudir. A l'hora de prendre decisions és clau saber totes les opcions que existeixen. La primera que li vindrà al cap, probablement, serà la de començar a estalviar a través d'un pla de pensions. És un bon principi, però ha de conèixer totes les opcions.

Per a això seria convenient comptar amb un assessorament adequat sobre els diferents tipus de productes que hi ha al mercat, molts d'ells a la carpeta d'ofertes de les asseguradores. Aquestes, de fet, gestionen un terç del patrimoni total dels plans de pensions, segons càlculs d'Inverco, i a poc a poc es van fent més forts com a vehicles d'estalvi de cara al futur.

En realitat, aquestes no són en absolut un agent nou en el negoci, ja que tal com recorden diversos experts, el sector assegurador ha gestionat l'estalvi a llarg termini per a la jubilació a través de productes tradicionals com les assegurances de vida i els plans de jubilació ja amb molta anterioritat a l'arribada dels plans de pensions. A més, en els últims anys, segons recorda Juan José Velasco, director de l'Institut Aviva d'Estalvi i Pensions, "s'han implantat opcions d'estalvi a llarg termini més modernes i adaptades a les necessitats actuals, com han estat les assegurances de vida universal life o els unit linked que permeten als estalviadors / inversors una major flexibilitat en la definició de les aportacions i prestacions, així com una major possibilitat per seleccionar l'opció d'inversió més adequada en cada moment en funció de les preferències de la persona que els contracti".

A aquests productes cal afegir els potser més coneguts PPA i PIAS. Els primers, els plans de previsió assegurats, són sistemes de previsió social que es caracteritzen per garantir rendibilitat i utilitzar tècniques actuarials. Tant els plans de pensions com els PPA tenen el mateix reclam fiscal : la rebaixa directa a la base imposable per l'aportat, amb un estalvi fiscal que pot arribar al 56 % per a les rendes més elevades.

Pel que fa als plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIAS), hi ha qui no els consideren uns productes típicament d'estalvi - previsió, però la veritat és que es prima fiscalment que es mantingui la inversió a llarg termini, ja que si es reemborsa el producte al cap de més de 10 anys i en forma de renda vitalícia, els guanys aconseguits queden lliures d'impostos.

Les PIAS, a més, ofereixen més liquiditat que altres productes, ja que poden cobrar, amb millors o pitjors condicions, quan es vulgui sense haver d'esperar al moment de la jubilació o un dels supòsits excepcionals que preveuen els plans de pensions.

La xifra
193.969.000 d'euros és l'estalvi que les asseguradores gestionaven a finals del tercer trimestre de 2013, el que representa un augment interanual del 2,54%.

Loteria, torró i ... ¿Bateria de cuina?
S'acosta el final d'any i, com en altres ocasions, bancs, caixes i asseguradores ens intenten temptar perquè estalviem amb ells. La raó, poder aprofitar els avantatges fiscals que tenen els plans de pensions i PPA en la pròxima declaració de la renda.
Per captar aquests nous clients ens tornaran a oferir bateries de cuina d'última generació, jocs de tovalloles del millor ris americà i, si la nostra capacitat econòmica és més gran, fins a televisors i tot tipus de trastos tecnològics que ens entraran pels ulls.
Tot perquè subscriguem els seus productes o, l'opció més comú, traslladem el nostre estalvi d'una entitat a la seva, ja que, com sabran, una de les principals característiques dels plans de pensions és que podem canviar de producte tantes vegades com vulguem sense necessitat de tributar per això.
És el moment de recordar-los que mirin més enllà dels regals i es fixin en comissions i rendibilitat.

Informació: CincoDías

Dura batalla contra el pillatge i la picaresca

ESTAFES. Les entitats combaten el frau amb una formació cada vegada més especialitzada i mitjançant eines d'anàlisi avançat i enginyeria de dades, que permeten establir patrons de detecció de comportaments.

Cinc segles després del jove Lázaro de Tormes, el pillatge i la picaresca segueixen sent característiques innates d'alguns individus que poblen aquest nostre sòl patri.

Així ho testifica l'últim informe sobre el Frau a l'assegurança Espanyol, elaborat per Icea, que ha apuntat que els intents d'estafa a les asseguradores van créixer un 12% el 2012. En total es van detectar més de 145.000 casos que, de no ser percebuts, haurien suposat per a les companyies 563 milions d'euros.

Davant d'aquest panorama, les firmes redoblen esforços. Durant l'últim any van incrementar un 18% la partida destinada a combatre el frau, la repercussió final pateix la resta de clients. Internet i les xarxes socials es consoliden com a eines bàsiques en la lluita, a causa de l'afició dels usuaris per documentar qualsevol esdeveniment de la seva vida, mitjançant vídeos o fotos. No obstant això, la formació cada vegada més especialitzada i l'ús de noves solucions i eines són també elements fonamentals.

"Desenvolupem programes formatius específics per als nostres col·laboradors i proveïdors, com la formació especialitzada en biomecànica en els perits d'actuacions", explica Arturo López, responsable de Gestió de Frau i Recobraments d'Axa Assegurances. La companyia presidida per Jean - Paul Rignault, que l'any passat va evitar més de 15.000 sinistres fraudulents, realitza també importants inversions en eines d'enginyeria de dades, que "permeten identificar i trobar relacions anòmales".

Les asseguradores en els últims temps tracten d'avançar i preveure estafes abans de què aquestes es consumeixen. Així, compten amb solucions en intel·ligència com les que ofereix SAS, grup expert en l'anàlisi avançat a escala mundial que, basant-se en prediccions del comportament de clients, després d'un detallat anàlisi de diferents variables, genera patrons de detecció.

"Tradicionalment, aquests s'establien quanta ja s'havia produït el frau", explica Isidoro García, responsable de l'àrea d'assegurances de la companyia. La clau per al directiu resideix en la "capacitat d'anticipació ". Per a això resulta imprescindible analitzar tota la informació disponible, "no únicament les dades estructurades", i incloure variables com ara els textos dels parts de sinistre, informació meteorològica o la geolocalització. "Això incrementa la fiabilitat i la capacitat discriminant", apunta García.

La tipologia de defraudadors no ha variat molt al llarg dels anys. "Històricament es parlava de dues categories : el casual i el professional. No obstant això, la crisi fa que aparegui una tercera : el defraudador per necessitat econòmica ", explica Carlos Pals, director de sinistres del Grup Zurich, entitat que detecto algun tipus de frau en un 0,45% de les seves pòlisses el passat exercici. "Són persones que veuen en l'assegurança una via d'escapament a una necessitat concreta", comenta el responsable. Les xarxes organitzades, que aconsegueixen finançar o blanquejar diners a partir de les assegurances, també estan a l'ordre del dia.

Per Pals, "combatre el frau suposa una millora de la sinistralitat i, per tant, donar estabilitat a les primeres". La companyia suïssa va ser premiada per Icea el 2012 després destapar el cas d'un incendi provocat en una nau la cobertura ascendia a 1.200 milions d'euros.

Informació: Expansión