El Consell de Ministres va aprovar ahir el Projecte de Llei del Factor de Sostenibilitat i Revaloració de les Pensions, amb el qual busca estalviar 33.000 milions d'euros fins a 2022, amb la reducció de la despesa. La principal característica d'aquesta llei és la desvinculació de les pensions de la inflació i subjectar la seva evolució a la situació econòmica. Amb això, l'Executiu tracta de garantir que la despesa en les pensions no es dispari, tant en els períodes de crisi com en els moments de bonança econòmica.
Al costat de la reforma laboral, el Factor de Sostenibilitat de les pensions és una de les decisions més controvertides del Govern, en la present legislatura. L'Executiu té en contra a tota l'oposició política més la patronal i els sindicats, que asseguren que les prestacions de 8,2 milions de pensionistes perdran un important nivell de poder adquisitiu en els pròxims anys. Una cosa que ahir van negar tant la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Després del Consell de Ministres, el titular d'Hisenda va dir que "és un error " dir que la reforma comportarà pèrdua de poder adquisitiu, perquè els pensionistes guanyaran poder de compra", en èpoques de bonança econòmica. L'important és que creixi l'afiliació a la Seguretat Social i es creï ocupació. No vivim millor perquè pugi la nostra renda nominal. Vivim millor si hi ha més riquesa per distribuir. El sistema públic de pensions és una transferència de renda entre generacions i necessitem créixer perquè hi hagi més ocupació i més oportunitats per als joves ", va dir Montoro.
Precisament, davant la nova norma, les preguntes més freqüents dels treballadors i els pensionistes són les següents:
- Van a perdre la pensió que la perceben ara i haurien de cobrar en el futur?
No Al contrari, amb la norma, el Govern pretén garantir les pensions d'ara i del futur davant el constant envelliment de la població espanyola. Cal tenir en compte que, per al 2050, els majors de 65 anys representaran el 37% de la població espanyola, vint punts més que el 17 % actual.
- En què consisteix, llavors la reforma?
D'una banda, a adaptar l'evolució de les prestacions a l'evolució de l'esperança de vida, el que pròpiament s'anomena el Factor de Sostenibilitat. En segon lloc, desvincular l'increment de les pensions de la inflació, i en definitiva, subjectar-les a l'evolució de l'economia.
- Què és el Factor de Sostenibilitat per calcular la quantia de la pensió?
Quan arribi el moment de la jubilació, la Seguretat Social calcularà la quantia inicial del pensionista, d'acord amb els anys previstos de l'esperança de vida de la seva generació. Amb això, l'Administració ha de fixar la prestació que pot percebre el pensionista després de la jubilació, comparant-la amb la que perceben els que amb la mateixa cotització es van retirar en la cohort anterior. D'aquesta manera, la Seguretat Social dividirà la mateixa quantia entre els anys previstos després de la jubilació de la nova generació. Actualment, la mitjana és de 19 anys. Aquesta reforma entrarà en vigor el 2019.
- Com es calcula ara l'increment de les pensions cada any en els pressupostos?
A partir de l'1 de gener de 2014, les prestacions ja no pujaran cada any de forma automàtica amb la inflació. Ara, es tindran en compte els ingressos i despeses de la Seguretat Social en onze anys. A més de l'exercici en què es faci el càlcul, els cinc anteriors i els cinc posteriors. El Govern també tindrà en compte que les pensions noves són sempre més altes que les que es donen de baixa en el sistema. El tercer element per calcular les prestacions cada any el decidirà l'Executiu en els Pressupostos. En tot cas, el Govern s'ha compromès a què, com a mínim, les pensions pujaran tots els anys un 0,25%, i mai per sobre de l'IPC més el 0,25 %. Respecte a l'any vinent, Montoro va dir que, com sempre, el Govern esperarà a saber la taxa interanual d'inflació al novembre per fixar la pujada en els Pressupostos.
Brussel·les urgeix a adoptar la reforma perquè ja tanga impacte en 2014.
D'una banda, a adaptar l'evolució de les prestacions a l'evolució de l'esperança de vida, el que pròpiament s'anomena el Factor de Sostenibilitat. En segon lloc, desvincular l'increment de les pensions de la inflació, i en definitiva, subjectar-les a l'evolució de l'economia.
- Què és el Factor de Sostenibilitat per calcular la quantia de la pensió?
Quan arribi el moment de la jubilació, la Seguretat Social calcularà la quantia inicial del pensionista, d'acord amb els anys previstos de l'esperança de vida de la seva generació. Amb això, l'Administració ha de fixar la prestació que pot percebre el pensionista després de la jubilació, comparant-la amb la que perceben els que amb la mateixa cotització es van retirar en la cohort anterior. D'aquesta manera, la Seguretat Social dividirà la mateixa quantia entre els anys previstos després de la jubilació de la nova generació. Actualment, la mitjana és de 19 anys. Aquesta reforma entrarà en vigor el 2019.
- Com es calcula ara l'increment de les pensions cada any en els pressupostos?
A partir de l'1 de gener de 2014, les prestacions ja no pujaran cada any de forma automàtica amb la inflació. Ara, es tindran en compte els ingressos i despeses de la Seguretat Social en onze anys. A més de l'exercici en què es faci el càlcul, els cinc anteriors i els cinc posteriors. El Govern també tindrà en compte que les pensions noves són sempre més altes que les que es donen de baixa en el sistema. El tercer element per calcular les prestacions cada any el decidirà l'Executiu en els Pressupostos. En tot cas, el Govern s'ha compromès a què, com a mínim, les pensions pujaran tots els anys un 0,25%, i mai per sobre de l'IPC més el 0,25 %. Respecte a l'any vinent, Montoro va dir que, com sempre, el Govern esperarà a saber la taxa interanual d'inflació al novembre per fixar la pujada en els Pressupostos.
Brussel·les urgeix a adoptar la reforma perquè ja tanga impacte en 2014.
La Comissió Europea va rebre ahir de bon grau l'aprovació de la reforma de les pensions a Espanya, però va instar el seu ràpida implementació perquè els seus efectes siguin visibles des de 2014." Donem la benvinguda i donem suport als plans del Govern espanyol de complementar les recents reformes del sistema de pensions amb una actualització de la fórmula d' indexació i la introducció d'un factor de sostenibilitat [ ... ] És important la decidida adopció i implementació d'aquestes propostes, perquè puguin començar a tenir impacte l'any vinent", assegura un portaveu oficial de la Comissió. Segons l'Executiu comunitari, aquestes mesures permetran preservar l'estabilitat del sistema de pensions, frenar la seva despesa creixent i reforçar la seva sostenibilitat. Aquesta reforma de les pensions era una de les peticions més recurrents de Brussel·les al Govern espanyol.
Les coses (de les pensions) pel seu nom.
El factor de sostenibilitat de les pensions, segons es defineix en la proposta remesa pel Govern als interlocutors socials el 2 de setembre passat i aprovada, en forma de projecte de llei, pel Consell de Ministres aquest divendres, constitueix, d'aprovar-se definitivament abans de final d'any, un dels mecanismes més potents per estabilitzar els comptes del sistema en el mitjà i llarg termini. Especialment un dels components d'aquest mecanisme que és l'anomenat " Índex de Revaloració de les Pensions". Aquest IRP, el valor anual estarà determinat per l'evolució mitjana dels ingressos per cotitzacions, el nombre de pensions i el saldo pressupostari del sistema de pensions, s'aplicarà cada any a totes les pensions existents.
Donada l'evolució esperable a curt i mig termini dels determinants de l'IRP, cal esperar que una aplicació estricta del mateix portés a caigudes anuals de les pensions. Per evitar això, el Govern ha establert que l'IRP tingui un sòl de +0,25 %, el que farà pujar l'import de les pensions cada any almenys en aquest percentatge. L'IRP també tindrà un sostre equivalent al que hagi augmentat l'IPC més un altre 0,25%. És a dir, l'import de les pensions ja causades no baixarà mai. Una altra cosa és el nombre d'entrepans que es puguin comprar amb la pensió.
Naturalment, resulta obvi fer el càlcul de la pèrdua de poder adquisitiu que podrien patir les pensions si els entrepans que compren augmentessin de preu per sobre d'aquest 0,25%.
El més probable és que l'IPC segueixi creixent en els anys que vénen bé per sobre del 0,25 %, així que ja està tot dit sobre si les pensions, tot i augmentar tots els anys, vagin perdent gradualment poder adquisitiu en cas d'una inflació (atenció, dels béns i serveis que adquireixen els pensionistes) major.
Sí, cal admetre que el Govern hauria pogut ser més explícit respecte a aquesta més que segurs casos de pèrdua del poder adquisitiu de les pensions. Amb tot i amb això, s'entén pitjor que tingui ganes de lligar-se les mans amb el terra del 0,25 %. No seria la primera vegada que passa si, per desgràcia, cal congelar lar les pensions alguns d'aquests anys venidors.
La qüestió de per què els pensionistes han d'aportar aquesta contribució a l'esforç de guerra que està fent aquest país contra la crisi i per aconseguir l'absolutament necessària consolidació fiscal és molt substantiva. I la majoria es decantaria per una resposta que els exclogués per complet. Abans de respondre d'entrada, m'agradaria que es considerés l'esforç que porten anys fent els milions de treballadors que s'han quedat sense feina, dels molts més milions de treballadors que han vist reduïts els seus sous i els molts centenars de milers d'autònoms i petits empresaris que han perdut tot el seu patrimoni.
És clar que hi ha un risc de pèrdua de poder adquisitiu de les pensions. Si el nostre sistema estigués estabilitzat, aquest risc no existiria i la millor forma d'aconseguir-ho és la introducció de l'IRP, entre altres coses. Cal dir les coses pel seu nom. Totes les coses.
Informació : Expansión