viernes, 18 de octubre de 2013

Protecció de Dades aprecia pràctiques irregulars de la banca en vendre assegurances.


L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) creu que les entitats financeres estan duent a terme pràctiques irregulars quan utilitzen dades que s'extreuen de la domiciliació de rebuts per part dels seus clients per fer ofertes d'assegurances.

Així es desprèn un informe elaborat per aquest organisme independent, després d'una consulta realitzada per la patronal dels mediadors d'assegurances, Adecose, que havia detectat la generalització d'aquest tipus pràctica comercial.

L'informe de l'AEPD, elaborat el 29 de juliol i fet públic ahir, sosté que el banc no podrà aprofitar la informació sobre el contracte d'assegurances que coneix per gestionar la domiciliació del rebut de la prima fora de perill "que es compti amb el consentiment de l'interessat "i que aquest" conegui clarament les finalitats per a les quals les dades seran tractades i, si escau, cedits".

Aquest assumpte, que havia estat denunciat per part del sector assegurador en diverses ocasions, va cobrar especial rellevància fa dues setmanes, quan el president de Mapfre, Antonio Huertas, denuncio en unes conferències que "lamentablement resulta cada vegada més freqüent trobar-se amb algunes sucursals de bancs que casualment ofereixen una magnífica oferta asseguradora aprofitant dades personals a un client que casualment té el rebut de les pòlisses d'una altra companyia d'assegurances domiciliat en aquesta mateixa entitat".

L'AEPD també suggereix en el seu informe que aquest tipus de pràctiques podria suposar també una vulneració de la lliure competència.

El president de Adecose, Martín Navaz, explicava ahir que la seva associació estudiarà ara si inicia noves accions per evitar que la banca segueixi realitzant un ús irregular de les dades dels seus clients, i va recordar que els mediadors han rebut "centenars de denúncies".

Informació : Cinco Días

Cap a un sistema de salut més eficient.


El sector privat insisteix en la possibilitat de millorar l'eficiència dels hospitals, sense minva per a la qualitat, i insta a superar les reticències actuals per garantir la sostenibilitat del model actual.

Pot un hospital de gestió privada oferir una qualitat similar al d'un hospital públic a un cost menor? A aquesta qüestió, que està al centre del debat sobre el futur del sistema de salut, la directora general d'Iasist (empresa de serveis d'informació en l'àmbit sanitari), Mercè Casas, respon que si de forma contundent. Basant-se en estudiós de la seva organització, assegura que les formes de gestió privada poden produir estalvis de fins al 27%, sense minva per a la qualitat.

Partint d'aquestes dades, els experts reunits en la trobada especialitzada Col·laboració pública - privada en el sector sanitari, organitzat per Unidad Editorial, amb el patrocini de Broseta Advocats i Grup Ribera Salut, es van mostrar convençuts que la sanitat espanyola haurà d'encaminar amb decisió per la via de la col·laboració publica - privada. "Si fem les coses bé, en algun moment haurà de calar", afirma Manuel Vilches, director general de l' IDIS (Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat). I en la seva opinió, una prova que el sector privat realitza una correcta gestió de la sanitat són els milers de mutualistes que trien any rere any una cobertura privada. " Hem de ser capaços d'arribar a un sistema global de salut, que sigui competent, solvent i eficient", comenta i afegeix que, aquesta tasca només serà factible a través de la col·laboració estratègica entre el sector públic i el privat.

I, no obstant això, malgrat les bondats exposades, l'entrada del sector privat en la sanitat pública segueix trobant fortes resistències. Les manifestacions de personal i pacients en contra de la privatització de la gestió de diversos hospitals a Madrid és una prova palmària que una bona part de la societat mira amb recels aquesta col·laboració. Per Carlos Alberto Arenas, vocal de la junta de direcció de SEDISA (Societat Espanyola de Directius de la Salut), en aquest debat s'han introduït plantejaments passionals que convindria desterrar. Des de la seva perspectiva, entre les crítiques a l'entrada del sector privat en la sanitat pública s'enumeren Diverses fal·làcies, entre les que fa esment a aquelles petites que anuncien una pèrdua de qualitat del servei, un menor ús de tecnologia o la selecció de pacients en funció dels riscos. Arenas sosté que, en els contractes per a la concessió de la gestió d'hospitals públics a companyies Privades es poden posar CLÀUSULES per evitar alguns d'aquests perills.

Els experts advoquen perquè l'Administració exerceixi una tasca de supervisió.

En la seva opinió, l'Administració ha d'exercir una tasca d'inspecció i avaluació de la qualitat d'aquests hospitals i evitar la formació d'oligopolis o monopolis. Amb aquestes mesures, quedarien anul·lats els riscos de les concessions hospitalàries.

Per Margarida Alfonsel, secretària general de Fenin (Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària), gran part del problema ve d'haver centrat el discurs en la retallada de la despesa. "És molt millor parlar de gastar millor. Aquí hi ha molt per recórrer ", assenyala.

Des de la seva perspectiva, seria un error permetre que els recels socials impedeixin que es posi en marxa un sistema de col·laboració publica - privada que garanteixi l'eficiència i la qualitat del sistema. "Tenim una oportunitat de canvi. No podem esperar i el sentit comú ens ha de portar a trobar una solució ", indica.

Les oportunitats no queden limitades a Espanya. Diverses firmes apunten les possibilitats que s'obren per exportar el model sanitari espanyol de col·laboració publica - privada a altres regions. Per exemple, Daniel Querub, gerent de la sucursal del Perú d'IBI Group, va destacar les possibilitats que ofereix el país llatinoamericà.

Informació : Expansión

"Amb 30 euros al mes, començant aviat, es millora molt la pensió"


Jean Paul Rignault Consegero delegat d'AXA Espanya

Demana claredat als polítics per conscienciar als ciutadans que el sector públic no pot finançar per si sol les jubilacions.

Jean Paul Rignault únicament savia dir "el compte, si us plau" en castellà quan va ser nomenat conseller delegat d'AXA a Espanya al juliol de 2012, un lloc que va assumir el passat 1 de gener. Ara, parla perfectament l'idioma i expressa amb tota claredat missatges com la necessitat de complementar les pensions de manera privada perquè el sistema públic, explica, no arriba.

- El govern espanyol acaba d'aprovar una reforma de les pensions molt criticada perquè implica pèrdua de poder adquisitiu. Com la valora?

- És necessària. El sector públic no pot carregar amb tot el finançament de la jubilació. Hi ha d'haver un complement privat. Hi ha d'haver dos elements. Un sistema públic de justícia social que garanteixi a tots un determinat nivell de pensió i un altre privat per augmentar aquest nivell.

- En Esukadi, PNB i PSE acaben d'acordar una retallada en les desgravacions per aportacions a les EPSV. El considera contraproduent?

- En primer lloc he de dir que em sembla excel·lent que es discuteixi sobre aquesta matèria. Cal conscienciar als ciutadans sobre el problema, tot i que no és fàcil per als polítics. Com més aviat es comenci a pensar en la jubilació, millor. Una persona que estalviï 30 euros al mes durant 30 o 40 anys pot millorar de forma significativa la pensió. No és el mateix si comences quan tens 50 anys. Si crec que cal afavorir aquest hàbit amb un entorn fiscal favorable.

- Els partits polítics que promouen la retallada augmenten que les EPSV s'han convertit en un instrument de rics per Reduir la seva factura fiscal.

- Si, és veritat que les rendes altes poden treure més benefici d'un entorn fiscal favorable i que, amb un 26 % d'atur, és molt difícil estalviar. Bastant complicat és arribar a final de mes. Però es pot començar amb poc i augmentar quan millori la situació. L'important és que es comenci aviat, la durada. Respecte a les rendes altes, es poden prendre mesures com limitar la desgravació a partir d'uns nivells.

- Parla de la necessitat que els polítics siguin clars en conscienciar la societat del problema. Creu que ho és el Govern amb el seu missatge que no baixaran les pensions?

- És un missatge difícil de transmetre per als polítics, però crec que han de parlar amb realisme. L'equació no surt. Cada vegada menys paguen a més pensionistes i durant més temps. Entenc que dir als ciutadans que han de treballar més per cobrar una pensió més baixa no és fàcil. Però és un repte que ha d'assumir no només el partit en el poder, sinó tots.

- Bancs o asseguradores?
- Quins avantatges ofereixen les Asseguradores que fa als bancs en aquest àmbit?
 - La banca és un jugador a curt termini i nosaltres funcionem a llarg termini. Oferim una estabilitat i una solvència que demostra el fet que hàgim superat la crisi sense necessitat d'un rescat públic com el de la banca. Hi ha un banc dolent, però no una asseguradora dolenta.

- Ha avibat la crisi la guerra de preus?

- Sí, sobretot en les assegurances per a cotxes. La crisi fa que s'usi menys el cotxe i, per tant, s'han reduït els sinistres. Això ens ha permès baixar les primes un 30 % de mitjana en els últims tres o quatre anys. Crec que la guerra de preus ja ha tocat fons en aquest segment.

- En aquesta crisi hi ha sorgit una gran polèmica al voltant de la manca de claredat dels productes bancaris. Però les asseguradores tenen fama d'aferrar-se a la lletra petita dels contractes per deixar-te a l'estacada quan els necessites.

- Potser ens mereixem aquesta reputació, però hem transformat el negoci. Els nostres contractes no tenen lletra petita i tenim assessors per explicar bé les cobertures, cosa que no proporciona Internet. El nostre producte és la confiança. Som conscients que no és un plaer llegir els papers d'una assegurança i per això oferim ajuda professional.

- Per què va decidir entrar AXA al banc dolent espanyol, la Sareb?

- Per descomptat no va ser una decisió financera. Va ser més per solidaritat amb Espanya, per transmetre confiança en el futur. Les asseguradores no van causar la crisi (la banca no pot dir el mateix) , però volen ajudar a resoldre-la. Com més aviat es recuperi Espanya, millor anirà el nostre negoci i la situació de la banca era un punt de debilitat.

- Què opina de la gestió de Rajoy a Espanya i Hollande a França?

- Espanya ha pres mesures valentes i impopulars i avui es veuen els resultats. Quan em van nomenar conseller delegat fa un any, el país estava a la vora del rescat. Ara no es parla d'aquesta possibilitat. No puc dir el mateix de França, on calen reformes profundes per sortir de la crisi.

Informació : El Correo

AXA, marca d'assegurances més valorada segons Interbrand


AXA ocupa el 59è lloc en el rànquing mundial de les 100 marques globals més valorades que realitza anualment Interbrand, sent per cinquè any consecutiu la primera companyia d'assegurances d'aquesta classificació. L'ensenya del grup es valora en 7.096.000 de dòlars (5.250 milions d'euros), un 5% més que l'any anterior, figurant a més com la cinquena marca francesa més important.

Segons Interbrand, la valoració de la marca de l'asseguradora i la seva posició de lideratge, en particular, reflecteixen el compromís dels seus empleats, així com la seva creixent visió digital i una presència que contribueixen a una millor experiència del client. "És una gran fita estar una vegada més entre les marques globals líders. Crec que aquest resultat és un fort reflex de la fortalesa del nostre negoci, la rellevància per als clients de la nostra estratègia de marca i també els esforços per accelerar les nostres iniciatives digitals. Aquest important reconeixement reforça la marca AXA, un actiu clau en relació amb el client i l'atracció i retenció de talent, així com la distribució de productes i serveis", valora Véronique Weill, directora d'Operacions del grup.

Aquest any, el rànquing global està encapçalat per Apple, per davant de Google i Coca Cola, les marques es valoren, respectivament, en 98.136.000 (72.775.000 d'euros), 93291000 (69.050 milions d'euros) i 79.213.000 (58.570 milions d'euros). A la llista també figura ALLIANZ, en el lloc 63º, amb un valor de marca de 6.710 milions (4.965.000 d'euros), un 8% més que en l'edició passada d'aquest informe.

NOMENAMENT
D'altra banda, AXA anunciava ahir que Christian Thimann, actualment assessor del president del Banc Central Europeu (BCE) i coordinador del Consell a la Junta Executiva del BCE, s'unirà al grup a partir de l'1 de gener. Assumirà les responsabilitats de cap d'Estratègia i Afers Públics del grup i serà membre del Comitè Executiu. Reportarà a Denis Duverne, director general adjunt.

A més, el grup ha donat conèixer que la seva filial de gestió d'actius, AXA Investment Managers ha completat la venda de la totalitat de la participació en AXA Private Equity. Els inversors que adquireixen aquestes accions són alts directius i empleats del fons.

Informació : Inese.es

viernes, 4 de octubre de 2013

Vida Dependència d’AXA



Passi el que passi no depengui mai de ningú.

Vida Dependència d’AXA

AXA li assegura fins a 1.500.000 € perquè mantingui la seva qualitat de vida davant de qualsevol imprevist que el faci dependre físicament d’altres.
Asseguri la seva independència passi el que passi.
Avui pot fer coses que formen part de la seva rutina, com ara alimentar-se, vestir-se, rentar-se o caminar. Però, i si demà no pogués seguir fent-les per si mateix? Què passaria si per una malaltia, un accident o per l’edat hagués de necessitar el suport permanent d’una persona?
En això consisteix la Dependència, en la pèrdua d’autonomia permanent i de qualitat de vida, que es produeix quan es necessita l’ajuda d’altres per dur a terme activitats bàsiques del dia a dia.
Per això, a AXA comptem amb una assegurança que cobreix la Dependència en dos dels seus graus: Dependència Severa i Gran Dependència, perquè la seva qualitat de vida no es vegi afectada per cap circumstància.
  • Dependència Severa: Rebrà el capital contractat en cas que vostè caigui en aquest estat.
  • Gran Dependència: En aquest cas, vostè percebrà el doble del capital contractat.
Quins són els avantatges que li ofereix VIDA DEPENDÈNCIA?


  • Sense període de carències.


  • Cobertura per qualsevol causa.

  • Desgravació en la declaració de la renda fins a un 56% de la prima pagada per l’assegurança en funció de les comunitats Autònomes.

  • Fàcil contractació.

  • Ampli període de contractació, des dels 18 fins als 59 anys amb possibilitat de renovació fins als 70 anys.

  • Servei d’assessorament fiscal i jurídic – telefònic gratuït: Posem a la seva disposició el nostre millor equip d’advocats que l’assessoraran davant dels conflictes que puguin sorgir a l’assegurat (compromís de resposta en 48h).

Si no vol dependre de ningú en el futur, vingui a les nostres oficines de GIFREU ASSESSORS:

FIGUERES 17600
c/Nou 55 - Baixos. - T. 972 673 009 - F. 972 672 126

CAMALLERA 17465
c/Estació 6 - T. 972 794 342 - F. 972 794 227