Les persones ateses es redueixen en 15.000 al llarg d'aquest any.
El sistema de dependència va començar a caminar al gener de 2007. Va créixer, es va estancar i, ara, arrossegat per la successió de retallades, està accelerant la seva caiguda, fins al punt que el nivell de cobertura del que estava cridat a convertir-se en el quart pilar de l'Estat de benestar ha retrocedit en el temps per situar-se per sota dels nivells de fa gairebé dos anys, segons mostren les dades oficials.
Les comunitats autònomes -amb
excepcions- no són ni tan sols capaços de mantenir el ritme de reposició dels
usuaris que moren i són baixa en el sistema amb noves altes, com demostra la
tendència consolidada dels últims nou mesos. Al llarg de l'any 2013, el nombre
de persones ateses s'ha reduït en 15.302.
Hi ha 736.249 beneficiaris d'alguna de les ajudes que preveu la llei, segons les últimes dades oficials publicades per l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso), amb data de 31 de setembre. Són 2.338 usuaris menys dels 738.587 que es va trobar Mariano Rajoy en els registres de l'Imserso -entitat dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat - fa 21 mesos, al desembre de 2011, quan va prendre possessió com a president del Govern.
Les noves altes són inferiors al nombre
de persones que moren.
Les dades definitives es coneixeran a finals d'any, assegura el govern.
I no és que ja s'hagi assolit el punt en què s'atén a tot aquell que necessita ajudes. Hi ha desenes de milers de persones encallades al voral del sistema, esperant que els arribi el torn. La llista d'espera de potencials beneficiaris als quals les comunitats autònomes han reconegut la condició de dependents amb dret a ajudes i encara no atenen representa una borsa de 198.041 persones.
Aquestes xifres corresponen a dades oficials regularitzats dels informes que mensualment publica l'Imserso. És a dir, estan nets, després que es depuraran els registres causa de les duplicitats o errors (al voltant d'un total de 13.000) que va detectar el Tribunal de Comptes en els expedients enviats per les comunitats autònomes.
Fonts de l'Imserso comenten que, malgrat això, les dades que reflecteixen els seus informes, encara que són els oficials, no són definitius. Fruit de l'estudi del Tribunal de Comptes s'ha posat en marxa un nou sistema d'informació i les autonomies "estan en ple transvasament d'un a un altre [sistema] ", afegeixen. Per això, " caldrà esperar a final d'any" per conèixer les dades finals.
Des del Ministeri de Sanitat i Serveis Socials subratllen que al llarg d'aquest any hi ha hagut 60.879 altes en el sistema. Però aquesta xifra és enganyosa, ja que les dades oficials mostren una caiguda en els beneficiaris de la dependència (persones amb ajudes) al llarg d'aquest any. Tot i les més de 60.000, el saldo final de 2013 fins a setembre és de 15.302 usuaris menys. Això implica que el nombre de baixes en el sistema (beneficiaris morts) en aquest període ha estat de 76.181, molt superior a les noves incorporacions que destaca el ministeri, i que són insuficients per mantenir el nivell de cobertura del sistema.
A què es deu la caiguda del nombre d'ajudes? José Manuel Ramírez, de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ho té clar : a les retallades del Govern del Partit Popular.
Per exemple, l'eliminació de la injecció econòmica que l'Estat transferia a les comunitats autònomes - les encarregades d'executar la llei-, una aportació de 283 milions d'euros a la qual es va posar fi el 2012. El cop més important a la llei es va produir, però, amb el Reial Decret de juliol de 2012, afegeix Ramírez. Les "reformes per a la racionalització del sistema", segons la terminologia del ministeri, va incloure una bateria de mesures amb un impacte que el mateix Executiu va valorar per 2013 en 1.108 milions d'euros d'estalvi (només en dependència) en les diferents administracions, segons el Programa Nacional de Reformes remès a Brussel·les el maig passat.
En el reial decret es va acordar la reducció del nivell mínim (els diners que destina l'Estat a les regions corresponent a la quota que paga pels dependents) en un 13%, la minoració del 15 % de les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores o la reducció de la compatibilitat entre serveis, entre d'altres aspectes. La posada en marxa d'aquestes mesures no va tenir un efecte immediat, segons apunta Ramírez. Va provocar, primer, la congelació del sistema i, posteriorment, una caiguda d'usuaris que s'està fent especialment evident en aquests moments amb les últimes xifres oficials.