Protecció personal

En un moment de canvis com és l’actual, la nostra professió no està al marge dels mateixos; les noves tecnologies, els nous canals de distribució, les necessitats dels nostres clients...

Aquest fet ens ha portat a especialitzar-nos en allò que verdaderament és el més important: LA PROTECCIÓ PERSONAL dels nostres clients.

És per això que oferim: 

• Declaració de renta feta per un grup d'especialistes en fiscalitat amb un 50% de descompte.
• Un estudi de protecció personal (de franc).
• Una assegurança d'accidents (de franc).

Concerteu una visita amb un dels nostres especialistes presentant el codi que heu rebut per sms a les nostres oficines del c/Nou, 55 de Figueres. O contacti amb nosaltres al telèfon 972 67 30 09 o a info@gassessors.com.

Gaudeixi ara d’un servei d’assessorament  personalitzat.

Que no et deixin A LES FOSQUES

En quins casos em pot protegir una assegurança dels talls de subministrament?

Aigua, llum, gas ... són subministraments imprescindibles per totes les llars. Independentment de la causa que el provoqui, quedar-nos sense algun d'ells pot comportar importants perjudicis per a les llars, i aquests es multipliquen quan parlem de comerços o establiments d'hostaleria.

Les assegurances de llar han anat incorporant en els últims anys multitud de cobertures i garanties addicionals per fer-nos la vida més fàcil, però ens protegeixen també davant aquestes circumstàncies?

Depèn. Si el tall de subministrament es deu a una avaria o un error de la instal·lació, si està cobert el perjudici que pot causar la manca de subministrament elèctric.

Si el tall de llum es deu a la falta de pagament, no hi ha segur que ho cobreixi. Ni tan sols quan l'impagament es deu a un error de la mateixa companyia elèctrica a l'hora de tramitar la factura o un problema de l'entitat financera si falla la domiciliació del rebut.

Les dificultats econòmiques han multiplicat les famílies amb problemes per pagar les factures.

La llei estableix els terminis que han de complir les companyies abans de tallar la llum o el gas a una llar.

M'han tallat la llum Què faig?
Les estretors econòmiques que han patit moltes llars espanyoles com a conseqüència de la crisi econòmica han provocat que moltes famílies s'hagin vist obligades a deixar de pagar les seves factures. Tot i que les distribuïdores d'electricitat, aigua i gas no ofereixen dades oficials al respecte, es calcula que els impagaments del rebut de la llum s'han multiplicat per quatre en els últims anys.

La primera conseqüència de no pagar la factura és el tall del subministrament. Un cop estem en aquesta tessitura Quins passos hem de donar perquè ens restableixin el servei?

Jordi Castella. Membre del gabinet jurídic de Facua, ens explica que en el cas de la llum, "depèn del tipus de contracte, perquè canvia la regulació".

Si tenim un contracte en el qual ens acollim al mercat lliure, "no hi ha una regulació que estableixi un termini determinat d'avís del tall de la llum, ni s'estableix en quina forma ha de ser comunicat al consumidor", explica Castella. En aquest cas es tracta de contractes establerts entre dues parts i la companyia distribuïdora podria executar el tall de la llum d'un dia per l'altre, adverteix l'expert de Facua.

D'altra banda, si el nostre contracte ens vincula al mercat regulat -la majoria de les llars compten amb aquest tipus de tarifes- "la companyia té un termini de dos mesos per avisar del tall de subministrament en cas d'impagament, i ho ha de fer després comunicar fefaentment al consumidor".

Fonts de Gas Natural Fenosa ens expliquen que l'actuació en aquests casos està fixada per llei i és comú per a totes les companyies subministradores d'electricitat i gas.

En el cas de la llum, "primer se li envia la factura al client. Passada una setmana, la factura s'envia al banc. Si es produeix la devolució del banc, se li envia al client una carta d'avís de devolució bancària".

Si el pagament no es produeix en els 20 dies següents, "se li envia la primera carta d'avís de tall". Si passats 30 dies, el consumidor segueix sense abonar la factura, "se li envia una segona carta d'avís de tall".

En aquest punt, Gas Natural Fenosa explica que "passats 30 dies, en el cas que el pagament no es realitzi, s'envia una petició de tall a l'empresa distribuïdora perquè es procedeixi al tall de subministrament elèctric".

En el cas del gas, la companyia que presideix Salvador Gabarró indica que "el procés és el mateix, però les cartes d'avís de tall tenen una durada de 20 dies en lloc de 30. Després de les dues cartes avisant del tall es genera un nou avís, amb repartiment personalitzat per part d'empreses especialistes de cobrament.

Passats 30 dies d'aquest avís, s'envia una petició de tall a la distribuïdora perquè es procedeixi al tall de subministrament de gas.

Un cop realitzat el tall de subministrament, si el client abona el deute, el reenganxament es produirà en un o dos dies i es cobraran al client les despeses de reenganxament al subministrament a la següent factura ".

A quant ascendeixen aquestes despeses? Jordi Castella ens recorda que ronden els 60 euros i adverteix que es tracta d'un preu regulat per la legislació aplicable.

Maraña Regulatòria
Quan el que ens tallen per falta de pagament és l'aigua, els passos a donar depenen de la nostra localitat de residència, ja que la gestió del subministrament d'aigua depèn dels ens locals: municipis, mancomunitats, comunitats autònomes, etc ... i cada un d'ells té una regulació diferent, explica Jordi Castella.

L'expert de Facua indica que "es tracta d'un subministrament, els terminis d'avís són similars als de la llum i el gas, però varien lleugerament en cada cas".

En el cas de la Comunitat de Madrid, on la gestió del subministrament d'aigua es realitza per part de Canal d'Isabel II Gestió, un consumidor afectat per un tall de subministraments ens explica que la companyia ha deixat d'enviar els avisos de tall a través de correu certificat i que el cost de reenganxament al servei s'apropa als 70 euros.

Malgrat els nostres intents de contactar amb Canal d'Isabel II Gestió per contrastar aquestes dades, al tancament d'aquesta edició no hem rebut resposta.

Què cobreix l'assegurança?
El que sí cobreixen les assegurances de Llar són els danys que puguin provocar en el mobiliari o en els electrodomèstics els talls de subministrament provocats per una avaria o una interrupció del servei elèctric.

També quan els danys es produeixen com a conseqüència d'una tormenta o per la caiguda d'un llamp.

Luis Sáez de Jáuregui, responsable de particulars & Professionals d'Axa a Espanya assenyala que en aquests casos, "el més important és contactar amb la companyia subministradora i amb la companyia d'assegurances per evitar o reduir les conseqüències que puguin donar-se a partir d'un sinistre ".
En el cas d'Allianz, fonts de la companyia que presideix Vicente Tardio assenyalen que la seva política en aquests casos és ajudar al client, reparant les causes que provoquen el tall, si estan emparades en la pòlissa i assegurant, en tot cas, la reposició de béns materials que puguin haver danyat com a conseqüència del mateix".

"En tot cas, Sáez de Jáuregui adverteix què" no cobriran els danys o pèrdues dels quals sigui legal o contractualment responsable el fabricant o proveïdor de l'aparell".

Tampoc estarien coberts els danys produïts quan l'habitatge estigui deshabitat més de set dies consecutius, quan la instal·lació elèctrica no compleixi la normativa legal vigent o els danys que ja estiguin coberts per la garantia del fabricant o es produeixin com a conseqüència del desgast o el deteriorament, explica MM Llar, companyia especialitzada en Assegurances de Llar de Mutua Madrileña.

A més, Mapfre permet contractar garanties complementàries que cobreixin els danys que pateixi la instal·lació elèctrica.

Cap assegurança cobreix els talls de subministrament per impagament, només els danys causats per avaries.

La cobertura més habitual per a aquests casos és la de danys elèctrics i la de pèrdua de béns refrigerats.

Les asseguradores tampoc cobreixen els danys que es produeixin en habitatges deshabitats més de set dies.

Danys elèctrics
La companyia que presideix Antonio Huertas explica que si es té assegurat el mobiliari, també estan coberts els aparells i equips que estiguessin connectats a la instal·lació quan es produeixin corrents anormals o curtcircuits en la xarxa.

Les cobertures més completes.

En el cas d'Axa, la gamma Llar Flexible permet assegurar davant els danys materials soferts per la instal·lació elèctrica així com la mateixa edificació, els aparells elèctrics o electrònics, com a conseqüència de sobretensió, un curtcircuit, i fins i tot els produïts per tempesta o llamp. També disposa de cobertura de danys a béns refrigerats, que cobreix la podridura d'aliments dins el frigorífic o congelador com a conseqüència de manca de subministrament elèctric o avaria. A més, la garantia d'assistència ofereix un servei d'urgència pel qual Axa es compromet a enviar un electricista perquè, si és possible, reprengui el servei si la llar es queda sense llum per una causa accidental.

Per la seva banda, les assegurances de Llar de Mapfre cobreixen, si es té assegurat el mobiliari, la pèrdua total o els danys que pateixin els aliments que estiguin en frigorífics o congeladors a causa d'un tall de llum accidental a l'habitatge o per l'avaria dels aparells, entre altres circumstàncies.

Allianz Llar ofereix àmplies cobertures. La companyia explica que permet fer una segmentació per règim d'habitatge per determinar les cobertures i fixar la prima. A través del seu servei d'assistència, Allianz es compromet a enviar un electricista en un termini màxim de 3 hores per resoldre el problema que provoca la inexistència de subministrament. També cobreix la podridura de béns refrigerats, així com els possibles curtcircuits o sobretensions sobre algun bé assegurat, que queden coberts per la garantia de fenòmens elèctrics.

En el cas de Mutua Madrileña, la gamma d'assegurances de MM Llar compta amb una cobertura de danys elèctrics que cobreix els danys materials com a conseqüència de corrents elèctrics anormals, curtcircuits o la mateixa combustió dels béns. Per exemple, les assegurances cobreixen fins al 100% de les sumes assegurades en el cas que es produeixi un tall de subministrament elèctric que causi danys en els aparells.

Informació: El Economista

La salut privada guanya pacients

Les assegurances de sanitat aprofiten el malestar per les retallades i les esperes.

Les assegurances de salut privades creixen malgrat la crisi. En un entorn econòmic dur és l'únic ram de la indústria asseguradora, d'acord amb les dades d'Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores (ICEA), que va aconseguir créixer en el primer trimestre de l'any. Un 3,2% en primes i el 2,4% en assegurats. Són percentatges modestos, però que signifiquen tot un triomf en un sector que ha vist com en els primers 90 dies de l'any tot queia. Automòbils (-3,2%), llar i multiriscos (-1,03%), risc (-1,18%) i estalvi (-10,97%). Males notícies des del món de les primes, que no obstant això han trobat la seva particular fortalesa en les assegurances de salut.

L'explicació d'aquestes xifres té dues mirades: la que descriu l'econometria i la que ens arriba del carrer. O sigui, del dia a dia de tots. Des dels nombres, aquests percentatges positius es justifiquen pel creixement de l'assistència sanitària, que ha augmentat un 3,8% en primes, el 2,4% en assegurats i un 3,3% en prestacions. L'estirada també és responsabilitat de les assegurances col·lectius (6,4% en primes i 6,12% en assegurats), que es comporten millor que els individuals. Aquesta és la lectura que traça Iratxe Galdeano, experta d'Analistes Financers Internacionals (AFI), i que deixa el seu ressò en el sector. "És una gran notícia que els assegurats segueixin donant-nos la seva confiança", reconeix Iñaki Peralta, director general de Sanitas Assegurances. És més, segons recordava dimecres passat el president executiu de SegurCaixa Adeslas, Juan Hormaechea, durant el III Fòrum de Salut de l'asseguradora, 7,1 milions d'espanyols tenen assegurança de salut privada a títol personal.

Ara bé, si escoltem altres veus, altres entorns, els números emeten diferent llum. "És clar que un dels objectius de la política de retallades i de desmantellament de la sanitat pública és incentivar l'assegurament privat", reflexiona Marcià Sánchez Bayle, portaveu de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). És una acusació justa?

"El model ens atorga un paper complementari a la sanitat pública. No ens expulsa del sistema, encara que és cert que no falten persones que somien amb això ", es queixava aquesta setmana Pilar González de Frutos, presidenta d'Unespa (la patronal de les asseguradores).

El sector és l'únic que creix entre tots els tipus d'assegurances privades.

No obstant això, hi ha pocs motius per a la queixa, ja que les xifres imposen el seu particular narrativa. Des de 2010 fins a 2013, en els anys més severs de la recessió, el volum de primes de l'assegurança privada-segons ICEA-va créixer de 6310-6.898.000 d'euros. Un 9,32%. I el nombre total d'assegurats (individuals i col·lectius) va escalar de 10.303.167-10.452.865. En un període similar, el que va de 2009-2014, la despesa sanitària pública retrocedir 12.832.000 d'euros. Com a resposta, l'estat de la sanitat, assenyala el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), ja és per als espanyols el cinquè problema més preocupant. Existeix una causa-efecte? La força de l'assegurança privada es construeix a costa del deteriorament de la sanitat pública?

En aquesta bonança és cert "que potser hi ha un component important que té a veure amb les dificultats del sistema públic", apunta Manuel Vilches, director general d'IDIS, una associació que reuneix grans empreses que treballen en la sanitat privada. "No obstant això, és una cosa que no ens agrada. No volem créixer pel demèrit dels altres ". Sera així, però la realitat s'imposa. "La tardança de la sanitat pública a fer proves mèdiques, el retard en l'atenció dels especialistes als pacients o la demora en intervencions menors ens han afavorit", admet Francisco Marco Orenes, vicepresident de Mapfre Espanya.

Les empreses advoquen per rebaixes fiscals per als assegurats.

Com veiem, ja sigui per causes alienes o pròpies, l'optimisme s'estén com un bàlsam per la indústria. "És un mercat amb creixement i potencial; i volem situar-nos entre els tres primers ", avança Luis María Sáez de Jáuregui, director de negoci de particulars d'AXA, companyia que ocupa el sisè lloc d'aquest ram amb una quota del 4,23%. En aquesta escalada haurà d'enfrontar al pes pesant del sector, Adeslas, que controla el 26% del mercat i 1.888 milions d'euros en primes. A aquests números "ha contribuït l'evolució de l'assegurança dental, que creix un 20,7%", observa Carlos Hernández, subdirector general comercial de l'asseguradora controlada per Mutua Madrileña. La raó d'aquest augment és senzilla. Es tracta d'una cobertura que està exclosa de la Seguretat Social. Però també hi ha un component psicològic, i és la fidelitat. "Les famílies", assenyala Hernández, "són molt sensibles a l'hora d'eliminar el cost que suposa pagar una assegurança de salut privada". Dit amb paraules d'Allianz Assegurances: "Aquest producte ha deixat de veure com un luxe per passar a ser una necessitat".

D'aquesta percepció es val el Govern, que podria incloure en la seva reforma fiscal prevista per a aquest més deduccions en la subscripció d'assegurances privades de salut. De moment, únicament les illes Balears i Cantàbria estableixen desgravacions d'aquest tipus. Això sí, molt limitades. Per exemple, els ciutadans càntabres poden deduir-se un 5% de les quantitats pagades durant l'any. "Si l'Administració introduís algun tipus d'incentiu fiscal, sens dubte potenciaria molt aquest segur", reconeix Francisco Marco Orenes, de Mapfre.

Perquè el sector gaudeix d'espai per créixer. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que el 29,2% de les llars espanyoles tenen assegurança de salut. El marge de millora és alt. Entre 2010 i 2013, els ingressos del sector van pujar un 10,75%. De fet, l'exercici passat es va tancar amb 7.194.000 d'euros, la millor dada en els últims quatre anys.
I ja se sap que un mercat que s'expandeix és un territori franc per a la guerra de preus, una situació que s'assembla al que succeeix en l'assegurança directa de cotxes o llar. "La lluita en les tarifes resulta evident", comenta Consuelo Prieto, responsable mèdic de Néctar Assegurances. Una cosa que porta conseqüències. "És negatiu per al sector", assumeix Miguel Ángel García, portaveu de DKV. "A més, per primera vegada, el preu és la variable més important a l'hora d'escollir l'assegurança de salut. Abans no era així ".

Informació: El País

L'Estat recupera 1.760 milions dels 61.500 milions donats a la banca

REESTRUCTURACIÓ / El Banc d'Espanya quantifica en 61.495.000 les ajudes de capital concedides pel Frob i el FGD per rescatar les caixes. Fins ara, només s'ha reintegrat el 2,86% del total.

El Banc d'Espanya torna a fer balanç del cost públic de la reestructuració financera. El supervisor va xifrar ahir en 61.495.000 les ajudes de capital compromeses pel Fons de Reestructuració (Frob) i el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) des de 2009 per rescatar una dotzena de caixes. Del total, 53.553.000 han anat a càrrec dels contribuents i la resta 7.942.000, a compte del FGD, finançat amb aportacions de la banca, però catalogat com a sector públic (està presidit pel Banc d'Espanya).

De les ajudes concedides, fins ara només s'han recuperat 1.760 milions, el 2,86%. Es desglossen en els 977 milions que CaixaBank va tornar el 2013, després d'absorbir Banca Cívica; i altres 783 milions de NCG Banc: 712 milions per la venda de l'entitat a Banesco i 71 milions ingressats el 2012 pel traspàs d'una participació d'inversors gallecs.

Els càlculs, al tancament del 2013, no inclouen els 1.300 milions que BFA, matriu de Bankia controlada al 100% per l'Estat, va ingressar al febrer per la venda d'un 7,5% del banc cotitzat. BFA-Bankia és la peça clau per recuperar el màxim possible de les ajudes.

Balanç
Els 12.000 milions injectats a Catalunya Banc, en procés de subhasta, es consideren de remota recuperació. Les ajudes a CAM, Unim, Banc de València i Gallego es van perdre quan es van vendre per un euro.

A futur, Unicaja i Ibercaja seran determinants per a la devolució del respatller en forma de bons convertibles aportat a Ceiss i Caja3 (veure quadre). Liberbank, després d'ampliar capital, vol tornar aquest any les ajudes. En el cas de BMN, controlat en un 65% pel Frob, la via per aconseguir-ho serà una sortida a Borsa.

Al costat de les ajudes de capital, s'han concedit altres suports:

1. - Avals públics per 103.436.000. S'ha tornat el 69% (71.350 milions). No és previsible que es produeixin pèrdues per ells, segons el supervisor.

2. - Esquemes de Protecció d'Actius de CAM, CCM, Unnim i CajaSur, amb una pèrdua esperada de 7.888.000. I un desemborsament de 188 milions per compensar preferentistas de Ceiss.

3. - Aportació de 2.192 milions Sareb, el banc dolent.

4. - Línies de liquiditat per 16.300 milions ja cancel·lades.

5. - Inversió de 1.803 milions per part del FGD per rescatar els inversors minoristes de Catalunya Banc i NCG. El Fons ja ha deteriorat aquesta posició en
prop de 760 milions.

Informació: Expansión

El Banc d'Espanya demana apujar impostos com IVA o especials

ES SUMA A LES TESIS DEL FMI ​​I LA COMISSIÓ / L'organisme creu que el sistema tributari està "esbiaixat" cap a la imposició directa i demanda elevar la indirecta i eliminar beneficis fiscals.

El Banc d'Espanya ha fet seu un dels mantres fonamentals del Fons Monetari Internacional (FMI), de la Comissió Europea i de la Comissió Lagares d'experts fiscals: l'estructura tributaria d'Espanya està massa "esbiaixada cap a la imposició directa i les cotitzacions socials", cosa que "resulta més perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat". Per això l'organisme que capitaneja Luis María Linde dóna, en el seu informe anual de 2013, el vistiplau a la reforma dels savis tributaris, que "tendiria a millorar l'eficiència del sistema impositiu".

En concret, el Banc d'Espanya destaca "la necessitat d'augmentar el pes de la imposició indirecta" (fonamentalment, IVA i especials), el que permetria "emprendre reduccions de magnitud equivalent de les cotitzacions socials i dels impostos directes que recauen sobre empreses i famílies".

Lo d'apujar l'IVA és una recomanació que compleix dos paràmetres. En primer
lloc, gairebé mai es planteja de forma clara, sinó amb jocs de paraules. L'informe del Banc d'Espanya ho expressa així: "Seria desitjable que la reforma del sistema tributari que el Govern té previst presentar a la segona meitat d'aquest any esmeni els problemes que afligeixen a la tributació a Espanya: capacitat recaptatòria reduïda i baix cap a la imposició directa i les cotitzacions socials, mentre que resulta més perjudicial per a la competitivitat i l'ocupació".

En segon lloc, demanar una alça de l'impost que grava el consum -gran motor del PIB d'Espanya- és tot un pols al Govern de Rajoy, que ha promès per terra, mar i aire que no ho elevés. No en va, és nata d'una promesa que ja va incomplir poc després d'arribar a la Moncloa.

L'organisme demana, a més, reduir “l'àmplia bateria de beneficis fiscals existent" i "aprofundir en les reformes que incrementin la competència en els mercats de productes i impulsin la qualitat comparativa dels béns i serveis produïts", cosa, aquesta última, que considera "primordial".

Creixement i atur
Així mateix, el supervisor va alertar que la crisi seguirà condicionant la política econòmica del Govern, "que haurà de compaginar el desendeutament dels sectors públic i privat amb la continuïtat dels ajustos de costos i preus relatius necessaris per millorar la competitivitat i impulsar els recursos cap a sectors amb més potencial de creixement".

No en va, el Banc d'Espanya considera que, tot i els avenços en el procés de consolidació fiscal, l'ajust pendent és encara "significatiu", al voltant de sis punts del PIB fins al 2017.
Des del punt de vista laboral, l'informe proposa facilitar la col·locació dels aturats de llarga durada, que al tancament de 2013 se situaven en el 60,7% del total, "analitzant els vincles amb els diferents mecanismes de protecció social i facilitant la flexibilitat salarial".

Així mateix, preveu que, amb mesures impulsades com la tarifa plana, "augmenti de manera apreciable" la contractació indefinida en detriment de la temporal.

En tot cas, l'atur entra en una fase que el Banc d'Espanya denomina de "histèresi", per la qual es redueix menys del que seria normal al principi de la reactivació econòmica. Per això, la taxa d'atur es reduirà lentament", i el Banc d'Espanya demana redissenyar "en profunditat" les polítiques actives d'ocupació.

Un ajust "continuat i considerable" per canalitzar el deute.

El supervisor bancari espanyol va alertar ahir, també en el seu informe anual, que els volums de deute públic han assolit nivells preocupants. Segons la seva opinió, els elevats muntants actuals "augmenten la vulnerabilitat financera del país i llastran el procés de recuperació". Per això, va reclamar un ajust fiscal "continuat i considerable" de manera creïble.

Reduir el dèficit seria, per al Banc d'Espanya, l'única manera de donar suport a les previsions de l'Executiu, que vol situar la ràtio de deute sobre el PIB per sota del 100% el 2017. Per aconseguir aquest objectiu caldria evitar que la càrrega més gran d'interessos es mengés els ajustos, i per això l'Executiu hauria d'aconseguir una reducció acumulada del dèficit primari (és a dir, excloent el pagament d'interessos) de 6,4 punts del PIB, o més de 64.000 milions d'euros.

Aquest ajust contribuiria a reduir el cost de finançament del sector privat, atès
que fins ara "les friccions en el mercat de crèdit dificulten la canalització dels nous fluxos cap als seus usos més eficients". Això és els nous projectes de les empreses i les famílies. D'aquesta manera, també es facilitaria la disminució de l'endeutament privat.

Aquest missatge va tenir lloc després que el mateix Banc d'Espanya difongués les dades de deute públic referits al primer trimestre de l'any actual que mostren que el volum total de passius ha avançat fins als 989.925.000 (és a dir, el 96,8% del PIB, enfront del 93,9% al tancament de l'any). És a dir, que l'Executiu hauria consumit ja entre gener i març 2,9 punts de deute dels cinc de què disposa per a tot l'any, ja que s'hauria proposat acabar l'exercici amb un deute en el 98,9% del PIB.

L'acumulació de nou deute s'ha concentrat en les comunitats autònomes.
Encara que aquest problema havia passat desapercebut en els últims mesos, ha tornat a aflorar amb les dades de març. En el primer trimestre de l'any, les regions han acumulat gairebé tants passius com en el conjunt dels nou mesos anteriors (més de 15.000 milions en els dos casos), sumant noves obligacions per valor de 31.471.000 d'euros.

És a dir, el ritme d'increment del deute autonòmic ascendeix al 16,5%, en taxa
interanual, enfront de l'11,5% en el trimestre anterior. Només tres comunitats concentren el 56,3% del nou volum de deute: Catalunya (7.901.000), Andalusia (5.004.000) i Comunitat Valenciana (4.807 milions). Els increments relatius ascendeixen al 27,4% en el cas de Múrcia.

D'altra banda, l'Administració central s'ha endeutat en 67.769.000 d'euros en l'últim any, fins a arribar als 813.227.000 en l'estoc d'obligacions, el que equival al 79,5% del PIB.

Finalment, els ajuntaments sí que han aconseguit aprimar el seu deute per tercer
trimestre consecutiu. Els seus passius han caigut a 40.855.000 d'euros al març,
1.924.000 menys que l'any anterior, fins al 4% del PIB.

Les claus de l'informe.

HABITATGE
El Banc d'Espanya subratlla que les compres de pisos efectuades pels estrangers van repuntar el 2013 i van representar un 16% del total. El descens del preu de l'habitatge el 2013 va ser del 5,8%, el que situa l'ajust acumulat en el 30%. L'organisme preveu que la contribució negativa d'aquest component de la
demanda al creixement del PIB "continuï moderant al llarg del present exercici".
A més, les noves mesures "haurien d'afavorir" que el lloguer guanyi terreny a la propietat el 2014.

COMPTES
El Banc d'Espanya va obtenir un benefici de 3.147.58 milions el 2013, un 18,1% menys que el 2012. D'altra banda, les tinences d'or al tancament de l'exercici s'eleven a 7.887,81 milions d'euros (equivalents a 9,054 milions d'unces d'or
fi), valorades a un preu de mercat de 871,22 euros per unça. Aquestes tinences no han variat durant l'exercici Luis María Linde va percebre un salari brut de 166.350 euros.

UNIÓ BANCÀRIA
L'informe assegura que els avenços en la creació de la unió bancària fomentaran un major grau de competència en el sector financer de l'àrea euro en què les
entitats hauran de seguir reforçant el seu capital en resposta a les majors exigències de reguladors i inversors.

LINDE I EL BCE
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va assegurar ahir que les mesures del BCE, per si soles, "no poden resoldre els problemes que estan a la base de la crisi que encara està travessant la zona euro". És a dir, no augmentaran el creixement ni seran decisives per a la creació d'ocupació, sinó que serviran per apuntalar l'eficàcia de les polítiques econòmiques ja implementades.

Pressió creixent per a una nova pujada de l'IVA.

Una nova veu autoritzada es va sumar ahir al cor que reclama al Govern que augmenti de nou els impostos indirectes, sobretot l'IVA, per garantir que es compleix l'objectiu de reducció del dèficit i obtenir el marge suficient per poder realitzar una rebaixa important de la tributació directa (IRPF, Societats, etc.): va ser el Banc d'Espanya. En el seu informe anual de 2013, l'entitat dirigida per Luis María Linde s'uneix als experts de la Comissió Lagares per a la reforma fiscal, a la Comissió Europea i l'FMI, que anteriorment havien traslladat una proposta idèntica a l'Executiu, amb l'argument de millorar l'eficiència del sistema impositiu; és a dir, augmentar la recaptació. No obstant això, sembla difícil que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a diferència de les ocasions anteriors en què se l'ha proposat, aneu a acceptar ara aquesta idea, especialment tenint en compte que la millora dels ingressos fiscals provocats per la recuperació econòmica en curs i les mesures recentment aprovades pel BCE per augmentar la liquiditat a la zona euro concedeixen un major marge d'actuació al Govern en matèria tributària.

Aquesta resistència numantina a pujar l'IVA (sigui per por al seu efecte en el consum o per por a un càstig electoral) no pot condicionar l'ambició de les rebaixes d'impostos promeses. L'elevada pressió fiscal que suporten actualment empreses i famílies s'ha convertit en un llast per a la inversió i la creació d'ocupació, el que augmenta l'exigència sobre la reconfiguració del sistema tributari espanyol que Hisenda presentarà ben aviat i que hauria d'impulsar la recuperació.

Informació: Expansión

"La bona educació a la carretera, salva vides", nova campanya de AXA per a educació vial

La companyia d'assegurances AXA, a través del Centre d'Estudis de Seguretat Viària POSA FRE - AXA, ha creat una nova campanya, "La bona educació a la carretera, salva vides", amb l'objectiu de conscienciar els conductors sobre la importància de la seguretat viària i els bons hàbits al volant.

L'acció de màrqueting, composta per quatre vídeos, forma part de la campanya Posa Fre "2020 Zero Víctimes" que promociona Atresmedia, la meta és reduir a zero, el nombre de víctimes al volant en l'any 2020.

La campanya pretén mostrar com les persones es transformen quan es posen al volant, amb actituds i comportaments absurds i perillosos, que en altres situacions quotidianes, mai tindrien.

Un dels vídeos mostra a un candidat a un lloc de treball que va a l'entrevista vestit en banyador i samarreta de tirants, davant l'atònita mirada del reclutat que li pregunta si va sempre així vestit vagi on vagi. Aquest comportament estrambòtic i fora de lloc és però comú quan es trasllada a l'àmbit de la carretera i més concretament als ciclistes que circulen sovint sense utilitzar peces reflectants i vestimenta adequada per a la seva seguretat.

Sota el lema "La bona educació a la carretera, salva vides", l'audiovisual ens pregunta: "Si et resulta absurda aquesta situació per què ho fas a la carretera?"

El ciclisme és un bell esport que pot esdevenir una activitat de risc si no es prenen les degudes precaucions. Són molts els accidents que podrien evitar respectant les normes i conscienciant els conductors.

El Centre d'Estudis de Seguretat Viària POSA FRE - AXA va realitzar una investigació sobre aquest col·lectiu, arribant a la conclusió que 1 de cada 5 conductors no respecta la distància de seguretat en els avançaments a ciclistes, sent aquests l'únic col·lectiu en què ha augmentat el nombre de víctimes mortals, per això és de vital importància enfocar accions de conscienciació en aquest sentit.

La campanya també se centra en altres situacions habituals com la distància de seguretat entre vehicles, el respecte dels carrils per part dels motoristes i respectar el torn a les incorporacions i sortides d'autopista.

 

La fi de la campanya és assenyalar les activitats irresponsables promovent l'educació viària, molt necessària per a modificar el comportament dels conductors.

Convé recordar que les distraccions, especialment les relacionades amb els nens o l'ús de la ràdio, GPS i altres dispositius, són actualment la principal causa d'accidents de trànsit, segons ha confirmat l'últim baròmetre de les distraccions elaborat pel Reial Automòbil Club d'Espanya (RACE).

Per tal de remediar aquestes i altres situacions perilloses a la carretera es va crear la campanya Pose Fre "2020 Zero Víctimes", on Atresmedia i AXA han unit les seves forces per aconseguir reduir a zero el nombre de víctimes de trànsit, sota el lema "Junts, sí que podem". Es tracta d'un ambiciós propòsit per al qual s'ha creat el concepte "visió zero", una proposta que pretén fer realitat el somni d'eradicar la mortalitat a la carretera.

Informació: Marketingactual.es

Quan salut s'escriu amb 'p'

Fa tot just uns dies vaig assistir a Barcelona a la conferència del cardiòleg Josep Brugada "El cor, motor de vida", on es va explicar la importància de les quatre "p" en salut. La medicina, els metges, investigadors, els pacients i la societat en general, evolucionem cap a un model sanitari diferent en molts sentits.

Com una pluja fina, la cultura de la prevenció està calant cada vegada més en la societat espanyola. Realment estem vivint uns anys daurats. Cada vegada ens preocupem més per la nostra salut, llegim, ens documentem, fins i tot a vegades massa. Persones d'edat avançada de tots els pobles d'Espanya es tiren a caminar diàriament en una pràctica totalment desconeguda fins ara. La moda del runming porta ja instal·lada uns anys entre els més joves. Jaume Ferrer, director de Sportpanel, empresa especialitzada en dades de mercat del sector de l'esport, ha assenyalat que "les activitats de running van suposar el 2012 el 10,70% del total de vendes en articles esportius a Espanya".

Mentrestant, la consultora NPD Group estima que la indústria genera més de 300 milions d'euros a l' any al nostre país. Les de carreres, de muntanya, les elèctriques, les urbanes ... La bicicleta també està vivint la seva particular època d'esplendor.
D'altra banda, els avenços i descobriments genètics han fet possible un dels grans anhels de l'home: viatjar en el temps. Els genetistes estan permetent predir les malalties que anem a patir demà. La medicina predictiva és ja una realitat, perquè en el nostre ADN es troben els gens que arrosseguem des dels nostres ancestres, el que permet a la medicina evitar malalties que gairebé amb tota seguretat patiríem.

A més, també gràcies a la constant investigació científica, ens estem aproximant cada vegada més a una medicina personalitzada. Els tractaments diana del càncer són una prova d'això, on els nous tests amb biomarcadors permeten
donar a cada pacient el tractament més eficaç.

Finalment, i com a conseqüència de l'anterior, els pacients no poden continuar delegant l'estat de la seva salut únicament i exclusivament als facultatius. Hem de prendre les regnes de les nostres malalties. Hem de ser més Participis . I s'han d'acabar preguntes en les consultes del tipus "fumar és dolent?"; "sóc diabètic però, puc menjar un pastís de tant en tant, no?, o "corro 10 km cada dia però no em faig un electro des de fa cinc anys".

Sens dubte, al segle XXI, salut s'escriu amb "p".

Informació: El País